dissabte, 15 de juny del 2019

Camina l´home estoic, avança.

Lent i inexorable,

solcat de bregues, nu,

erm d´incofessables desitjos.


Camina,

no pas a batzegades,

sinó amb un ferm

esperit,

resilient,

tenaç,

amb una ment

insolcable.


Camina cap a d´altres espais,

cap a d´altres etereïtats.


Rep empenys, rep travetes,

paraules beneïdes i paraules malmeses.

Rep de mena.


Neva, plou, venteja,

crema, llampega,

eix el sol, neix la calma,

ionitza,

trona i retrona,

bombardeja, erupciona,

atomitza i nuclearitza.


Però, impertèrrit, camina,

sense cap bri d´acidesa al rostre,

sense cap nota que denoti

el regust amarg del no res.


Inescrutable, silent, altiu

potser amb un cert toc d´ironia també,

mai es detura.

Jura i abjura

segons el seu tarannà.


És l´home estoic

no pas l´estàtic.

Antoni Garcia Iranzo