Lent i inexorable,
solcat de bregues, nu,
erm d´incofessables desitjos.
Camina,
no pas a batzegades,
sinó amb un ferm
esperit,
resilient,
tenaç,
amb una ment
insolcable.
Camina cap a d´altres espais,
cap a d´altres etereïtats.
Rep empenys, rep travetes,
paraules beneïdes i paraules malmeses.
Rep de mena.
Neva, plou, venteja,
crema, llampega,
eix el sol, neix la calma,
ionitza,
trona i retrona,
bombardeja, erupciona,
atomitza i nuclearitza.
Però, impertèrrit, camina,
sense cap bri d´acidesa al rostre,
sense cap nota que denoti
el regust amarg del no res.
Inescrutable, silent, altiu
potser amb un cert toc d´ironia també,
mai es detura.
Jura i abjura
segons el seu tarannà.
És l´home estoic
no pas l´estàtic.
Antoni Garcia Iranzo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada