Avui estaves sobre aquella taula
i tots els ulls anaven cap a tu,
els has deixat a tots sense paraula
amb el teu cos tan dolç, vestit i nu.
Vestit de pinzellades de dolcesa
que et feien realçar i també lluir,
pel teu color i autèntica bellesa
i amb l’aroma pur ens feies glatir.
Totes les mans volaven per la flaire
que tu anaves deixant entre la gent,
el teu aroma estava per tot l’aire
esperant ser englotit senzillament.
I és que tu, xocolata, ets alegria
i als nostres llavis tu fas poesia.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada