Visc
en el tros
de món
que m´ha tocat
en sort.
Bocadadat,
absort,
contemplo amb parsimònia
tot el bo
que hi ha
al meu voltant,
potser massa gentada.
Potser massa fressa també,
però ho faig amb aquest
punt de dolça sornegueria
tan propia dels ambigus.
Entremaliat m´adreço
cap a planúries mentals
més extenses,
cap allá on res no em reclama
ni res és etern.
Camino del cert vers el lloc
on la reiterada obstinació
de la historia sigui només un miratge.
Antoni Garcia Iranzo
garciairanzo.org/blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada