diumenge, 15 de setembre del 2019

Mirades íntimes

Amb pètals de silenci vers enlloc

o potser a tot arreu, el somiar

em porta a aquella nit, a poc a poc,

quan vas acaronar la meva mà.

Amb tendresa i amb íntima mirada

dalt la barca ens va ploure un dolç petó,

tendre i melós com l’ànima encisada,

quan tots dos pentinàvem la claror.

Ens acariciaven les onades

i ens banyava l’escuma del nou dia,

mentre anàvem menjant nostres mirades

en un plat de desig i poesia.

Sobre la pell portàvem un vestit

per poder navegar vers l’infinit.

Nati  Regàs