Amb pètals de silenci vers enlloc
o potser a tot arreu, el somiar
em porta a aquella nit, a poc a poc,
quan vas acaronar la meva mà.
Amb tendresa i amb íntima mirada
dalt la barca ens va ploure un dolç petó,
tendre i melós com l’ànima encisada,
quan tots dos pentinàvem la claror.
Ens acariciaven les onades
i ens banyava l’escuma del nou dia,
mentre anàvem menjant nostres mirades
en un plat de desig i poesia.
Sobre la pell portàvem un vestit
per poder navegar vers l’infinit.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada