I m’enfilo a la barca del misteri
que em durà a un indret inconegut,
i poder deixar lliure el meu criteri
que ha estat tan temps, pres de la solitud.
Navego en una barca de falsia
per onades curulles de tristor;
un rem em porta vers la fantasia
mentre l’altre, directe a una presó.
Navego en una barca de paper
recercant les paraules d’un vent lliure;
aleshores, preparo el meu esquer
per pescar aquelles lletres que em fan viure.
El sentiment es queda clos en mi,
les tinc al full, però no sé què dir.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada