S’obren escletxes d’esperança per a l’any vinent. Quan encara no s’han fet evidents del tot les conseqüències reals de la irrupció del virus a tot el món, els experts comencen a situar les vacunes a l’horitzó. Unes vacunes que sens dubte seran garantia de salut per a les persones més vulnerables, de recobrament del sistema sanitari, de recuperació de l’economia, de retorn a la cultura i, ai, de reprendre la nostra forma habitual de relacionar-nos i d’expressar amb el nostre cos les nostres emocions. Un bon desig sens dubte per al 2021.
Ara bé, aquesta esperança es desfarà com un bolado si no és esperança per a tothom. Perquè igual com ens passa amb l’emergència climàtica, no hi ha benestar real per a la humanitat sencera, si les mesures que prenem no arriben a tothom. Ni és just que la majoria de la població mundial, la que viu sota mínims, no pugui accedir a la vacuna per motius econòmics, ni es pot erradicar realment una malaltia, si n’existeixen focus diversos en molts indrets del planeta. Toca, com demanen moltes organitzacions internacionals, que tothom pugui beneficiar-se de la vacuna.
Igual com toca que el món sencer pugui recuperar-se econòmicament. Molts de nosaltres col·laborem amb projectes de desenvolupament en països que viuen ja fa anys en condicions molt i molt difícils. Alguns d’aquests projectes s’han vist substituïts enguany per ajudes a la nostra pròpia població, que també pateix i molt. Però no oblidem que al cor dels països que més pateixen la fam, la guerra, l’explotació, les malalties endèmiques, els seus habitants no només continuen vivint en pèssimes condicions, sinó que a aquestes condicions s’hi ha afegit la pandèmia. Si podem, l’esforç solidari ha de ser doble. No oblidem els més pobres.
El medicament que més efecte ens farà per recuperar-nos és la solidaritat, amb aquell esperit que els treballadors de Laforsa van fer cèlebre en la seva vaga: o tots o ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada