La configuració urbana no és neutra. Històricament les nostres ciutats grans i petites han estat planificades per arquitectes, urbanistes, majoritàriament homes, seguint les pautes d’un model d’urbanisme, de mobilitat i d’usos establerts per la societat patriarcal.
La declaració del ple de Viladecans com a ciutat feminista ens ofereix l’oportunitat a homes i dones per tornar a fer-nos les preguntes que ens ajudin en la construcció del passat, del present i de futur en què estiguem representats tots el sectors de la nostra societat.
Repensar la ciutat amb ulls de dona i feminista vol dir posar al descobert les noves realitats presents en el Viladecans actual i que són del tot imprescindibles per construir un món més just en igualtat d’oportunitats. Vol dir posar totes les persones en el centre de les decisions i trencar amb el binomi àmbit pùblic activitat productiva i àmbit privat, esfera reproductiva, divisió que a més de comportar una segregació d’espais per sexe, ens ha portat a que les ciutats actuals no estiguin pensades per satisfer les necessitats d’atenció i de cura de les persones, fet que incideix negativament en la qualitat de vida quotidiana de molta gent, majoritàriament dones.
Repensar la ciutat des d’una perspectiva femenina vol dir deixar de generar espais des d’una lògica productivista, socialment i políticament restrictiva i començar a pensar en entorns i espais que prioritzin les persones que els han d’utilitzar, i, per fer-ho, cal repensar la ciutat trencant amb la lògica del mercantilisme i abordant-la des d’un caire social més proper a les necessitats vitals de totes les persones.
La ciutat feminista proposa un canvi de mirada en la planificació urbana que contempli i corregeixi l’impacte de gènere en els plans, en la política d’habitatge, en els sistemes de transport, en el mobiliari urbà, en el disseny i manteniment dels parcs de manera que les persones se sentin segures perquè els espais estan ben senyalitzats i il·luminats, sense obstacles al pas i amb la visió franca i diàfana. Una ciutat que té present la necessitat de la gent més vulnerable: les persones grans i amb necessitats especials, els infants i les dones.
Una ciutat amb una mobilitat on no hi hagi un domini dels vehicles motoritzats que fan moltes vegades un ús abusiu de l’espai públic i que és en gran mesura la responsable de generar alts nivells de contaminació i inseguretat als segments de població més vulnerable. Necessitem, per tant, una ciutat que aposti decididament pel transport públic accessible físicament i econòmicament i connectat a una xarxa de vianants que faciliti la mobilitat i l’accés a tots els espais on es desenvolupa la vida quotidiana: a les zones productives, reproductives, espais d’oci, d’esport, de cultura.
La ciutat feminista reclama un canvi de paradigma urbà i aposta per una ciutat que permeti a totes les persones satisfer les seves necessitats. Una ciutat que no expulsi la gent de barri perquè els contractes de lloguer són abusius i que vetlli per garantir un habitatge digne en condicions econòmiques justes. La ciutat feminista és una ciutat més justa i equitativa, una ciutat que es preocupa per tenir cura del benestar de totes les persones que hi viuen i per tant, és una ciutat en la qual la sostenibilitat de la vida ha d’estar en el centre de les decisions.
El grup de Viladecans en Comú estem treballant per fer-la possible perquè és urgent aplicar el canvi de paradigma urbà que la ciutat feminista reclama i la nostra societat necessita per construir un món més just i més sostenible socialment i mediambientalment.
Encarni Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada