Que el canvi climàtic avança a gran velocitat a causa de l’acció humana ja no és només una profecia científica més o menys abstracta per a una majoria. Comença a ser una evidència que esdevé un malson per a gran part de la població mundial. Temperatures extremes, com està passant al nord del continent americà; inundacions, sequeres i incendis d’una intensitat i velocitat anòmales. Això no té causes naturals, sinó que clarament es deu a posar l’economia (una economia al servei d’una minoria) per damunt de la política i per descomptat de la sensatesa, i tendeix a incrementar-se de forma exponencial. Perilla el proveïment d’aigua potable per a molta gent, es redueixen les zones de cultiu, algunes zones costaneres es van inundant. El nostre Mediterrani és una d’aquestes zones sensibles, on els pronòstics apunten a una reducció de la pesca i de la biodiversitat. Els experts indiquen que només una frenada decidida i immediata pot evitar un escalfament amb conseqüències que arriben a amenaçar no pas la vida en general, sinó la vida humana.
En aquest context i encara sota els efectes d’una pandèmia que ha estat un tastet dels efectes imprevisibles d’una forma de vida que assetja el món natural i afavoreix una contagiosa massificació, AENA proposa, amb presses, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, una ampliació que ha de permetre l’increment de vols i, és clar, de l’emissió de CO2. Per no esmentar, és clar, la destrucció de l’estany de la Ricarda (o del Remolar) i de la promoció del turisme com a monocultiu a Catalunya.
Sembla que ens hem oblidat d’una planificació industrial enraonada i respectuosa amb el medi ambient, que pugui diversificar la producció i garantir els serveis bàsics per fer-nos una mica més autònoms. Com oblidem massa sovint el món de la pagesia i la necessitat de promoure una alimentació ecològica i de proximitat.
El nostre territori és ric en recursos, naturals i humans. Treballar per a la reducció, i no pas l’increment, de l’emissió de CO2 no només és el nostre deure ètic sinó també la forma de garantir la nostra supervivència com a espècie i un repte per a la nostra solidaritat i creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada