Darrerament he estat visionant videos que parlen de física quàntica. Això deu ser per causa dels rampells existencials cíclics que caracteritzen la meva vida.
Els he tingut sempre, des de ben petit, quan creia que podria ser capaç d’inventar una càmera de cinema per gravar el passat i passar després la pel·lícula.
D’una de les hipòtesis més agosarades en el camp quàntic, ja n´he parlat alguna vegada, tot i que ho he fet d’una manera irònica i escèptica, com també ho faré ara. Es tracta de l’existència o no dels universos paral·lels, una teoria suggerida per alguns científics d´avantguarda.
Universos paral·lels al nostre on poden existir diferentes versions de la nostra vida, nosaltres mateixos en unes altres condicions ambientals. Tot un camp immens de possibilitats. D´aquesta manera seria molt possible que existís en un univers molt paral·lel a aquest nostre un Antoni Garcia masclista i xenòfob.
Demano perdó per les actituds d’aquest alter ego meu perdut entre un laberint d’universos possibles. Aquest senyor no em representa ni em representarà mai. Blasmo la seva actitud! És lamentable, tant com els masclistes i xenòfobs actuals, potser més encara perquè es tracta de mi mateix i em fa més mal.
D’altra banda també fora possible un Antoni Garcia d´idees molt semblants a les d´ara, un Antoni Garcia cantautor i poeta com ara però amb força èxit. No pas com ara. Seria aquest exitós artista català cregudet, vanitós i insuportable? Un d’aquells paios a qui no pots ni estossegar? En demano perdó també des d’aquí!
Certes actituds d’aquest altre jo tampoc no em representen. Tot i que és molt millor ser tibadot que no pas masclista!
En realitat ara mateix, des de l’anodina neutralitat actual que m´embarga, tinc la capacitat de desautoritzar a tot aquell Antoni Garcia Iranzo que no comparteixi els valors que duc ara o que intento incorporar. Els valors de la lluita per la llibertat, la igualtat entre éssers, la no-discriminació per cap causa, racial, sexual, cultural, lingüística, de gènere, etc. Tota aquesta colla d’impresentables que gosen dir-se com jo i que viuen d´amagatotis en altres universos, que no donen la cara, tampoc no em representen ni em representaran mai. Demano també perdó per la seva existència, si és que en tenen!
Antoni Garcia Iranzo
antonigarcia69@yahoo.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada