Va ser al maig passat quan vam rebre una nota de premsa anunciant l’alliberament d’un cèntric local, propietat d’un fons voltor, per establir-hi un Casal Popular. No ens va ser possible assistir a la roda de premsa en el seu moment, però reconec la meva curiositat, accentuada a més perquè el nou Casal Popular és a la Rambla Modolell, ocupant les antigues oficines d’una entitat bancària. Per poc sentit crític que tinguis, resulta reconfortant i terapèutic veure, des del carrer, com els espais es van transformant en una biblioteca popular o en una sala de jocs per a infants. Els cartells de la façana, a més, anuncien activitats gratuïtes per a tothom i grups de treball actuals i interessants com el sindicat d’habitatge o les Kellys.
El Casal, em diu l’Ivan, porta el nom de Trinitat Farré Gili, militant comunista i companya de Joan Masgrau. Un nom suggerit per la lectura de l’article d’Andreu Comellas al Punt de Trobada número 60, del novembre de 2012. No cal dir que a la redacció ens ha fet il·lusió: algú ens llegeix, i ens llegeix bé!!!
Per parlar del Casal ens hem citat amb l’Ivan Durà, un jove de divuit anys que treballa amb moltes ganes i generositat en algunes de les activitats que s’hi fan.
Ivan, tu ets de Viladecans?
Doncs sí. Tot i que vaig estudiar a Barcelona fins a segon de l’ESO i per tant mai no feia vida a Viladecans. La cosa va canviar quan em vaig matricular a l’institut de la Torre Roja. Aleshores vaig connectar amb la gent d’aquí i vaig començar a participar al Casal dels Timbres. Ara continuo estudiant a la Universitat de Barcelona, amb ganes de fer filologia clàssica.
Com va sortir la idea de fer aquest casal?
Un dia, en una assemblea oberta, en què hi havia militants d’Arran, el grup de suport a la CUP i persones autònomes, es va decidir crear un grup d’habitatge. No trobàvem un espai on reunir-nos i se’ns va acudir ocupar aquest local. És cèntric, està en bones condicions i, sobretot, pertany a l’empresa Divarian, que és un fons voltor, contra el qual hi ha una certa campanya dins de Catalunya.
Com esteu organitzats?
Hi ha diferents col·lectius que ens movem pel Casal. Podem estar en un o en uns quants. En un futur es pensa fer un grup d’Amics del Casal per a la gent que potser no està en cap grup concret, però que vol vincular-se al Casal i participar-hi. El sindicat d’habitatge és potser el que té més moviment actualment. També hi ha les Kellys, el sindicat de les cambreres de pis, i Marea Pensionista. Tenim també la Biblioteca Popular Montserrat Roig, que compta amb uns 4000 volums, fruit de donacions. Estem endreçant i classificant els llibres per poder deixar-los en préstec i fer grups de lectura. I la gent de la biblioteca també hem fet un fanzine, que distribuïm en paper i en format digital a la plataforma issuu.
El sindicat és el mateix que la PAH?
No. Algunes de les persones del sindicat provenen de la PAH, però és una entitat diferent. La PAH fa més una tasca com la d’una gestoria. Nosaltres ens plantegem empoderar la persona perquè pugui resoldre la situació. També informem de les gestions imprescindibles i dels recursos.
Quanta gent aplegueu?
No hi ha un nombre fix, potser els més habituals som una vintena. Som gent diversa, alguns de tradició comunista, altres de tradició anarquista. De totes les edats.
He vist que també feu classes...
Doncs sí: de català, d’anglès, de costura... Aviat començarà un grup de meditació. Totes són classes gratuïtes.
Quin objectiu té el Casal?
Bàsicament crear poder per part del poble, contribuir a cobrir les necessitats que detectem d’habitatge, de pobresa energètica, d’aliments, d’accés a la cultura. Es tracta de ressituar alguns temes i de lluitar per canviar-los.
Quin ressò ha tingut entre la gent aquesta iniciativa?
La gent ho ha acollit molt bé, tot i que al principi no sabia gaire què es trobaria al local. L’ocupació no ha tingut cap problema ni amb la policia ni amb les veïnes. Els hem explicat bé que la nostra ocupació no les perjudica en absolut i en els nostres estatuts, per exemple, està prohibit fer soroll a partir de les 11 del vespre. El fet que l’interior del local sigui tan visible des del carrer ajuda a entendre què hi fem i com el mantenim en bones condicions.
Com us financeu?
De moment tenim molt poques despeses. La major part del mobiliari i del material prové de donacions. Reutilitzem tant com podem. Les poques despeses que generem les cobrim fent algunes activitats, com concerts, o amb les consumicions de la barra.
Què voldries transmetre als lectors del Punt de Trobada?
Doncs que el Casal és un espai obert, que pot venir-hi qualsevol persona i que es pot sumar als diferents col·lectius. Simplement cal seguir els estatuts del casal per no tenir problemes. Us convidem a venir. Ja veureu que no ens mengem ningú!
Doncs des del Punt de Trobada convidem la gent del Casal a escriure-hi quan vulguin. Donar a conèixer la seva experiència seria sens dubte un bon servei i un punt d’esperança per a tothom, en un moments ben difícil per a tantíssima gent.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada