Com recomençarem?

Quan ens traguem definitivament de sobre la pandèmia, ¿com aniran les coses? Hi haurà una colla de pèrdues que són ja irreparables: els que han mort, el dolor dels seus familiars, els que quedin amb la salut malmesa, els comerços que ja no tornaran a obrir, les persones que hauran perdut la feina i que difícilment en trobaran una altra, les famílies que es veuran abocades a la pobresa... Sí, tot això ja ho tenim aquí, i no es pot recuperar. Es pot pal·liar el dolor i es poden pal·liar les conseqüències, però el cop hi ha estat, i marca la vida dels qui l’han patit i la vida de la societat.

I després hi ha els danys que no són irreparables però que suposen greus entrebancs. Per exemple, en el cas de les entitats. Les entitats, llevat d’excepcions, sempre estan en precari, i aquesta aturada inevitable que ha provocat la pandèmia segurament que es notarà en la dificultat de reprendre el ritme anterior i en l’allunyament d’alguns membres que no tornaran. O per exemple, en un nivell ben diferent, en el cas dels adolescents i els joves. El ritme dels adolescents i els joves és un ritme peculiar, que s’ha anat trencant a poc a poc: abans, el temps de l’estudi o de l’aprenentatge tenia com a final pràcticament assegurat l’entrada en el món laboral, i ara aquesta perspectiva ja no hi és i el futur és molt insegur; però és que, amb la pandèmia, s’ha trencat també el camí, és a dir, el ritme escolar estable que era, també, una seguretat. No és gens estrany, l’actual descontrol juvenil...

No és gens fàcil, tot el que tenim al davant... Des del Punt de Trobada, ens agradaria que tota aquesta situació ajudés a repensar una colla de coses que estaria bé repensar, però no sembla que ningú no en tingui gaires ganes. Doncs almenys, el que sí que serà imprescindible és que cadascú de nosaltres, i també els àmbits on cadascú és present, actuem amb força per fer que la sortida de la pandèmia ens trobi amb empenta per tirar endavant tot allò que ens faci millors personalment i col·lectivament.