dimecres, 15 de febrer del 2017

Prevenir vulnerabilitats

 Ens enganyaríem si penséssim que la precarietat, la pobresa i la desigualtat que creixen en el nostre entorn són una novetat, perquè de fet van aparellades amb el nostre sistema social i poc o molt hi ha estat sempre. Però és cert que entre la crisi econòmica i el desballestament de l’Estat del Benestar, avui un gran nombre de persones es veuen abocades als efectes corrosius de la misèria: els qui treballen en condicions deplorables (amb més accidents de treball, més problemes de salut professional, sous de misèria i desprotecció social), els qui per raó de l’atur o de no haver tingut oportunitat de cotitzar, tenen o tindran pensions que no els permetran dur una vida digna; els qui són en atur; els qui viuen com a ciutadans de segona sense permís de treball o de residència... entre d’altres. Aquests efectes corrosius ho són en dos sentits: projecten la seva ombra sobre el futur d’aquestes persones (qui quedi amb una pensió molt minsa, per exemple, pot haver de viure-hi potser més anys que la seva vida laboral!) i incideixen en la seva salut física i mental, en la seva autoestima, en la manera de relacionar-se amb els altres i molt probablement en la generació que els segueix.

La resposta institucional a aquestes situacions sol partir de la iniciativa de qui necessita ajut, que l’ha d’anar a demanar als serveis pertinents, o que ha de denunciar les situacions d’injustícia que viu. De la mateixa manera que un petit exèrcit d’inspectors de treball que fes bé la seva feina evitaria greuges innecessaris als treballadors i conflictes laborals, uns programes d’atenció a les persones que coneguessin bé el conjunt de pensionistes de la ciutat, permetria avançar-se al deteriorament de determinades condicions de vida. Avui hi ha mitjans per detectar la vulnerabilitat de determinats grups socials, però sembla que l’atenció social se centra més en l’atenció d’emergència –necessària– que en la prevenció. Però aquí, com en temes sanitaris, la detecció precoç i l’actuació a temps estalviarien molt de patiment.