D’aquest
gran conflicte bèl·lic se n’han produït multitud de pel·lícules, videojocs,
jocs de taula... Jo em vaig aficionar a aquest tema a través del videojoc Medal
of honor de Playstation 1. Des de llavors, vaig voler saber més i
més de les dues grans guerres europees. De fet, fins i tot hi ha grups de
música dedicats a aquesta temàtica, com Sabaton, una banda sueca de power
metal i que, com no, és de les meves preferides.
En una
botiga que hi havia a Castelldefels, avui dia tancada, vaig tenir ocasió de
provar el wargame Memoir ’44. Es tracta d’un joc de taula de temàtica
bèl·lica en què dos jugadors s’enfronten en una sèrie d’escenaris. Un dels jugadors fa
el rol d’Aliat i l’altra el de l’Eix. De fet, la idea és jugar a
cada escenari amb els dos bàndols, ja que l’experiència canvia en cadascun
d’ells.
El
tauler de joc es divideix en tres seccions: flanc esquerre, zona central i
flanc dret. Té un total de 13 hexàgons de llarg i 9 d’alt. Quan es vol començar
una partida s’ha de triar un dels 16 escenaris que inclou el joc. Després, el
propi escenari t’indica on has de posar boscos, pobles, rius,
ponts, búnquers, filats, sacs de sorra... i les unitats,
que n’hi ha de tres tipus: infanteria, blindats i artilleries.
Diguem que els escenaris són plantilles que has de plasmar en el propi tauler de joc
amb els diferents components.
Totes
les unitats, així com els diferents tipus de terrenys i obstacles,
tenen les seves particularitats. Per exemple, la infanteria pot moure
una casella i atacar o bé moure dues caselles i no atacar. A més, quan ataquen,
tenen un abast de tres caselles. No obstant, mentre més lluny estigui
l’objectiu, menys daus es llancen i, per tant, menys probabilitats
d’encertar es té. Per parlar una mica dels terrenys, si tens una unitat
d’infanteria ficada en un bosc, per exemple, aquest ofereix
protecció i el que fa a l’atacant és que llenci menys daus.
Mecànicament
el joc és molt fàcil de jugar. L’escenari triat et diu amb quantes cartes comences
la partida i qui és el primer jugador. També t’indica què has de fer per
guanyar. Quan és el teu torn has de jugar una carta de la teva mà. La majoria
d’elles et diuen quantes unitats pots activar i de quina zona del
tauler: flanc dret, flanc esquerre o zona central. En activar una unitat el
que pots fer amb ella es moure-la pel tauler i després atacar si és que pot, depenent de les
restriccions que tingui la unitat activada. Recordo que la infanteria,
per exemple, si mou dues caselles no pot atacar després. Les artilleries,
per posar un altre cas, només poden moure o atacar quan són activades, no poden
fer les dues coses. També hi ha cartes que tenen regles més especials i
que et permeten fer bogeries com atacs aeris, moure quatre unitats qualssevol
del tauler (sense tenir en compte la secció en què estiguin situades), moure tots
els blindats d’una secció del tauler...
Els
atacs sempre es resolen amb tirades de daus. A l’atacar es té en compte:
el tipus d’unitat atacant; la distància entre atacant i defensor; el
tipus de terreny en què es trobi el defensor; el tipus d’obstacle (búnquer,
sacs de sorra...) que hi hagi (si n’hi ha algun) a la casella on es trobi
el defensor. Llavors es llencen més o menys daus. Per causar impactes
s’ha d’obtenir en els daus el símbol corresponent a la unitat defensora
o bé el de les bombes (comodins). Les artilleries només són
destruïdes amb les bombes. Tants símbols obtinguis en el llançament,
tants ninots treus del tauler de la unitat defensora. La infanteria té
4 ninots, els blindats 3 i les artilleries 2. Quan una unitat es
queda sense ninots, és destruïda. Els daus també tenen el símbol d’una bandera.
Aquest el que fa és fer retrocedir a la unitat defensora una casella.
No cal
dir que un cop vaig haver provat el joc a la botiga de Castelldefels vaig
comprar-lo per tenir-lo jo també en la meva ludoteca. Memoir ’44 és un wargame idoni per iniciar-se
en aquest tipus de jocs que ofereix partides relativament curtes en comparació
amb altres títols del mateix tipus. Si una cosa tenen els wargames és que són llargs i complicats. Memoir
’44 és tot el
contrari.
Cristian Becerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada