Aliena a tot això, una vídua jove i rica de Barcelona,
Pilar Moragues, va decidir fer-se una casa en un racó amagat i solitari, a la
qual calia accedir per camins de carro mal cuidats. Una pineda a quatre passes
del Mediterrani, de la platja de Viladecans. Buscava comoditat i privadesa.
Ho va encarregar a Josep Puig i Cadafalch, el tercer
costat del triangle màgic del modernisme, juntament amb Gaudí i Domènech i
Muntaner. Mentre es feien les obres, la vaga de la canadenca impulsada per la
CNT va aconseguir la implantació de la jornada de 8 hores.
Puig i Cadafalch, arquitecte catalanista i conservador de
la Lliga Regionalista, com Francesc Cambó. Cambó era propietari d’Immobiliària
Catalana, que comprava pinedes i terrenys al litoral. A Gavà, va comprar 30
hectàrees d’una pineda els feliços anys vint, per dues-centes mil pessetes i
els van vendre els seus hereus vuitanta anys més tard per 900 milions.
L’obra de Ca la Pilar és senzilla en aparença, austera per
fora, i bella i complexa per dins. Aguanta la teulada amb una estructura rara i
genial de bigues de fusta que recorden les costelles d’un vaixell girat a
l’inrevés. Els voltants s’han restaurat i hom es pot imaginar el lloc amb bancs
de trencadís, amb flors a les jardineres, amb un estany, amb nenes amb vestits
i barrets. Les besnétes de la Pilar recorden aquells estius rics i feliços.
Traspaperada l’autoria del genial arquitecte
modernista fins a la primera dècada del 2010, la casa va passar a formar part
del càmping Toro Bravo a finals dels anys cinquanta. Cal trobar alternatives
que ajudin a la conservació, a la contemplació i a l’ús de l’edifici. Ara, en
un espai protegit i d’accés restringit, és com la joia de l’àvia que es guarda
al calaix. Algun dia la traiem, l’admirem, i la tornem a ficar altre cop al
mateix calaix.
Text: José Luís Atienza
Foto: Jaume Muns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada