Sento els xiulets només
baixar de l’autobús. Són un grup de professionals d’una escola bressol, que fan
una sorollosa protesta a la porta del centre on treballen. M’apropo a preguntar
el motiu. Resulta que estan en negociació pel conveni del sector, un conveni
estatal en el qual, segons em comenten, fa 14 anys que no hi ha increment
salarial. Cobren una misèria, tenen una ràtio superior a la de les mestres de
primària i a més a més el vessant educatiu de la seva tasca és menystingut a
l’hora d’establir les categories professionals. Fan feina a les escoles bressol
municipals, però són contractades per una empresa privada, que ha obtingut el
contracte per licitació. Intueixo que el baix preu de les condicions
econòmiques que s’han presentat a licitació no l’ofereixen les empreses, sinó
que, com sol passar (només cal recordar el recent conflicte d’Avanza),
l’assumeixen els treballadors.
Les administracions públiques, i els usuaris, oblidem
massa sovint que si volem serveis de qualitat a l’escola, al domicili de les
persones amb dependència, als equipaments sanitaris, al transport... cal que
els seus treballadors se sentin valorats i pagats amb justícia. Si no, a més a
més dels treballadors, acaben pagant les persones més vulnerables: canvis
constants de personal, estrès i baixes llargues, menys atenció de la que
mereixen, i un llarg etcètera. Quan n’aprendrem?
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada