L’origen dels
planetes, el moviment del sol i la seva incandescència, els forats negres, el
color de les estrelles, la cara oculta de la lluna o si Plutó és o no un
planeta són algunes de les qüestions que explica l’exposició Explorant el
cosmos, que acollirà la Sala d’Actes de la Biblioteca de Viladecans
fins al 29 de novembre. Una mostra dissenyada per despertar l’interès per
l’astronomia, resoldre alguns dels dubtes més comuns sobre l’univers i servir
també com a complement d’altres projectes formatius sobre l’espai.
L’exposició
està formada per pòsters i fitxes formatives amb realitat augmentada, que
resol una pregunta o presenta un tema relacionat amb l’espai. La informació
s’exposa de forma clara i concisa mitjançant esquemes i imatges visualment
atractius, que faciliten així l’aprenentatge i la curiositat. A més, encara que
no sigui imprescindible per gaudir de l’exposició, la realitat augmentada és
probablement l’element més atractiu i estimulant de la mostra. Mitjançant l’App
gratuïta NubaloAR (disponible al PlayStore de Google), qualsevol pot
convertir l’exposició en una experiència de realitat augmentada utilitzant la
càmera del telèfon mòbil o tauleta. En apuntar amb la càmera a qualsevol dels
pòsters, hi apareix una animació virtual relacionada amb ell que complementa
alguna explicació o afegir un toc animat a les imatges. Addicionalment, es
reprodueix automàticament l’audioguia corresponent i caldrà portar auriculars
per poder fer l’audició correctament.
Explorant
el cosmos està adreçada
a qualsevol tipus de públic, des d’infants a adults, ja que treballa conceptes
bàsics d’astronomia i dona respostes sobre una matèria que, habitualment, és
complexa i desconeguda. L’exposició, que ha sigut facilitada per Aureliano
Ávila, és un projecte produït per la Fundación Española para la Ciencia y la
Tecnología i s’emmarca dins la 29a Setmana de la Ciència, que té com a
objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania
i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.
L’exposició va ser inaugurada el passat dia 7 per
l’astrofísica, investigadora, professora de la UPC i ambaixadora de Viladecans,
Pilar Gil, amb una xerrada divulgativa oberta a tots els públics. A la seva
intervenció va descriure amb passió i claredat conceptes rellevants de
l’astronomia així com la història d’aquesta ciència, sense oblidar-se de les
dones que van ser claus per a la seva evolució i que, fins fa poc, han sigut
invisibilitazades. També va insistir en la necessitat de continuar investigant
sobre aquesta matèria, fins i tot, per ajudar en les catàstrofes i poder-les
prevenir.
Nela 1979
Juan Trejo
Barcelona:
Tusquets, 2024
Aquesta és una història de no ficció, que parteix de la
família del mateix autor i té com a centre la mort de la seva
germana Nela el 1979, als 21 anys. Nela era rebel, curiosa
intel·lectualment i precoç en molts sentits; se’n va anar de casa amb tot just
setze anys per viure una vida lliure, més enllà dels costums i la cultura dels
seus pares. El matrimoni que formaven els Trejo va arribar d’un petit
poble d’Extremadura per a instal·lar-se a la Barcelona de 1962. I Nela no
va trigar a interessar-se pels moviments polítics i culturals del moment. També
va iniciar un flirteig molt primerenc amb l’heroïna cap a mitjans dels anys
setanta. En el triangle que formen les ciutats de Barcelona, Gènova i València
es teixeix la xarxa d’una història que té el seu inici en un humil pis del
barri de Vallcarca, a Barcelona. Aquesta narració és també una indagació
detectivesca, que segueix la determinació del seu autor per donar amb alguna
dada que ajudi a rescatar Nela d’un oblit voluntari.
Agnès Varda:
espigoladora de realitats i somnis
Imma Merino
Girona:
Edicions de la Ela Geminada, 2024
Durant més de sis dècades, des del seu debut amb La
Pointe Courte (1954) fins a Varda par Agnès (2019), Agnès Varda
va concebre imatges cinematogràfiques amb una llibertat única. Sensible als
fets del seu temps i amb una curiositat viva pels altres, el seu cinema combina
documental i ficció aportant un testimoni de realitats des d’una subjectivitat
compromesa, però a la vegada expressa l’imaginari de la cineasta amb les seves
fantasies. Un cinema entre la vida i la representació, la realitat i
el somieig, la naturalitat i l’artifici, l’atzar i l’elaboració. Aquest llibre,
escrit per Imma Merino, conté un assaig sobre l’obra cinematogràfica de Varda i
una llarga entrevista feta a casa de la cineasta mesos abans de la seva mort:
un homenatge a una creadora inigualable que ha deixat empremta.
La Caputxeta vermella
Concha Pasamar
Madrid: Bookolia, 2024
Concha Pasamar, autora de prestigi de literatura infantil
en llengua espanyola, tradueix i reelabora la versió del conte de Charles
Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics
han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu
simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas. A
aquests, s’hi ha d’afegir el lirisme de la prosa i les atmosferes de l’autora,
que aconsegueix amb el seu llapis, en negre i vermell, unes il·lustracions que
juguen també amb la tradició des d’una mirada actual. El conte està adreçat a
infants d’entre 7 i 10 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada