 |
| Dona en vermell. César Ayllón |
De color
vermell drac
era el seu
vestit
i els seus
llavis semblaven pintats del mateix carmí.
Mentre la
mirada estava absorta enmig d’una llum plena de vida
que devorava
les seves pupil·les entollades
per la
felicitat de nou recuperada.
Retruny el
cor de tant de batec.
Ella creu que
és el seu.
Però no: és
el so de dos en festa.
Difícil
interrompre el que va començar un dia.
Entre el
xivarri i la timidesa,
els dos cors
ballen dins de la multitud plena de màgia.
Però resulta
que aquest encanteri enamorat entela la mirada
d’aquell que
no ho veu en intentar apreciar-ho.
El color
vermell no és un vestit,
és el d’una
bandera;
els llavis no
han existit,
és el color
d’un xiclet enganxat a la vorera;
els batecs
del cor
són els
timbals de la festa.
Només una
il·lusió per a una mirada perplexa.
I la màgia,
on és?
Va ser un
simple miratge
buscant-se al
meu mirall!
Només uns
nous ulls tornaran aquella resplendor
i només
veuran la veritat del que vulguin veure.
Del color
vermell drac!
De somnis
perduts
que fan olor
d’ous podrits,
d’il·lusions
que no poden ser.
Allò
desitjable es converteix en utopia.
L’esperança
és l’última cosa que es perd
i les
il·lusions també.
Que no en
faltin.
Somiar no et
cobra més que la voluntat de volar...
més lluny,
més alt, amb més amor.
Sempre que no
sigui un malson que et deixi a terra.
Desplegaré
les ales
i ningú no
podrà aturar-me.
Al contrari:
m’hi voldran acompanyar.
A un rumb
indefinit per sadollar l’ànsia del meu interior
que em porta
al paradís inexplicable de la meva ment.
I aquesta
olor que es filtra a la meva cavitat nasal
esdevé aroma
perfumat de la teva bonica fragància.
I m’incita a
prosseguir aquest vol meravellós
que només el
destí té escrit.
Poema amb
Premi de Mèrit. XXI Certamen Nacional de Poesia Catalana de Viladecans. XVI
Memorial Manuel Tosca i Ametlla. 14 de setembre del 2024
Patrícia
Aliu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada