És un mural a Palerm amb dos noms: Giovanni Falcone i Paolo Borsellino i dues dates: 23-05-1992 i 19-07-1992; d’un mateix any, el 92, dos mesos abans que la fletxa de foc encengués la flama olímpica. Era el 23 de maig, la màfia no va encendre cap flama, va fer esclatar una bomba al pas de l’automòbil, i va acabar amb la vida del jutge Giovanni Falcone i la seva dona, Francesca Morvillo, també jutgessa, i tres dels seus escortes. El cotxe estava blindat, però l’explosiu sota la carretera era a prova de blindatges, 1.000 quilos de TNT. Un observatori va advertir en aquell punt “un petit moviment sísmic”.
La màfia era
un Estat propi dins l’Estat italià, Falcone s’havia dedicat com a jutge a
desmantellar el negoci del trànsit de l’heroïna, dominat per la Cosa Nostra,
que tenien en nòmina càrrecs polítics i judicials que bloquejaven les
investigacions, amb l’eterna excusa tot terreny: Acabarà amb l’economia de
l’illa, deien.
De fet, es
posava en dubte l’existència de la Cosa Nostra. Una llegenda falsa, deien, com l’home del sac. Però el jutge va trobar
el punt de suport per moure el món, l’obre’t sèsam de la cova dels lladres. Una
figura lleial pensada per al terrorisme d’extrema esquerra: els pentiti,
els penedits que obtenen rebaixa de pena, una reinterpretació del refrany de
qui roba un lladre té cent anys de perdó. La detenció d’un antic capo de la
màfia, Tomasso Buscetta, i els seus 369 folis de confessió, va posar Falcone a
buscar la pista dels diners. Les empremtes les buscava als comptes bancaris.
Però, a més, va prendre la decisió de “formar un equip de magistrats en què
cadascun ho sabés tot sobre el procés. Si en moria un, els altres seguien
endavant”
Van organitzar un macrojudici on hi va haver
ordres d’arrest contra 366 mafiosi. Els jutges instructors d’aquell cas
van ser el jutge Falcone, d’esquerres, i el seu amic de la infància i
col·laborador, el jutge Borsellino, de dretes. L’expedient va sumar gairebé nou
mil pàgines. El judici va durar anys i va acabar amb cadena perpètua per a
dinou mafiosos, i més de dos mil anys per al conjunt de condemnats. Tot i això,
va començar una dura campanya de premsa acusant els jutges d’exagerar el perill
de la màfia per aconseguir fama.
No en van
tenir prou de matar Falcone, també ho van fer amb el seu amic Paolo Borsellino,
amb cent deu quilos de TNT quan anava a trucar a la porta de casa la seva mare.
El van matar a ell i a cinc dels seus escortes.
A partir
d’aquí, es va considerar un desafiament a l’estat, es va aturar el mafiós que
va donar l’ordre i va organitzar el crim. Es va escapçar la Cosa Nostra, però
mala herba no mor mai. El mural és per als herois del no silenci.
Fotografia: Jaume Muns
Text: José Luís Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada