“Greenwashing” a Viladecans: quan el discurs verd s’estavella contra la tercera pista

La sostenibilitat s’ha convertit en una paraula màgica, omnipresent en els discursos institucionals, en les notes de premsa i en els cartells municipals que vesteixen carrils bici o zones de baixes emissions. Però darrere d’aquest decorat verd, sovint hi ha realitats molt més grises. El cas de Viladecans és paradigmàtic: mentre el govern local del PSC es vanta de defensar l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana i fins i tot el segell Green Leaf de Ciutat Verda Europea, alhora es nega a rebutjar una ampliació de l’aeroport del Prat que contradiu frontalment aquests compromisos. És legítim preguntar-se: estem davant d’una política verda o d’un cas flagrant de greenwashing o blanqueig verd?

En el darrer Ple municipal de juny, Esquerra Republicana va presentar una moció clara i contundent: rebutjar l’ampliació de l’aeroport i apostar per un sistema aeroportuari sostenible, connectat amb el territori i compatible amb la salut de les persones i la protecció del medi ambient. El rebuig a aquesta proposta per part del PSC –amb el suport del PP i de Vox– no només va suposar un gir polític notable, sinó que va trencar un consens previ que s’havia assolit el 2020, quan totes les forces amb representació municipal van expressar la seva oposició a l’allargament de la tercera pista. Val a dir que l’alcalde Ruiz i l’alcaldessa Morales ja han trencat aquest consens del Ple en múltiples ocasions amb declaracions públiques. Des d’Esquerra Republicana volíem recosir aquell acord. Però, aleshores, què ha canviat?

El que ha canviat, ben segur, no són les dades ambientals ni les alertes de salut pública, que continuen sent tan contundents com sempre. Les micropartícules i contaminants emesos pels avions continuen afectant greument l’àrea metropolitana de Barcelona, tal com explicava el 2023 l’actual consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, llavors com a gerent de l’Hospital del Mar. El que ha canviat és l’escenari polític, i amb ell, les prioritats. El PSC sembla més interessat a mantenir la línia del Govern de Salvador Illa que no pas a escoltar les necessitats del territori. “El Govern de tothom” es fan dir, més aviat li escauria “El Govern del ciment”. La coherència ambiental, en aquest cas, queda sacrificada en nom de la disciplina de partit.

Mentrestant, l’Ajuntament continua desplegant polítiques locals amb aparença ecològica: restriccions a la mobilitat privada, inversions en carrils bici o estratègies urbanes amb nom i cognoms europeus. Però, quin sentit té exigir sacrificis a la ciutadania –com la gent gran que ha de renunciar al seu cotxe per contaminant, sense opcions a canviar-se’l– si al mateix temps s’està disposat a acceptar una ampliació aeroportuària que multiplicarà les emissions, el soroll i els riscos per a la salut? Aquest doble discurs no només és contradictori, sinó també perillós, perquè erosiona la confiança ciutadana en les polítiques climàtiques.

El més greu del cas no és només la decisió en si, sinó la falta d’honestedat política. Si el PSC vol apostar per un model de ciutat aeroportuària, que ho digui clarament. Que exposi els seus arguments, que els defensi en públic i que accepti el debat democràtic. Però amagar-se darrere el vernís verd mentre es facilita una infraestructura que representa tot el contrari és enganyar la ciutadania. L’impacte d’aquesta ampliació –sobre el Delta del Llobregat, el Parc Agrari, la qualitat de l’aire, la salut pública i la crisi de l’habitatge al fomentar més pisos turístics– és massa gran per fer-ne un tractament superficial o partidista.

L’oposició d’ERC a aquesta ampliació és una qüestió de coherència ecològica, també de model de futur. Apostar pel progrés avui no significa més ciment i més pistes, sinó més sostenibilitat real, més transport públic eficient, més respecte pel territori. I, sobretot, més valentia per plantar cara a les velles receptes que, en nom del creixement econòmic, continuen posant en risc el benestar col·lectiu.

En un context d’emergència climàtica global, hem d’evitar fer política amb dues cares. Cal triar: o es defensa el territori, o es facilita el seu deteriorament. I a Viladecans, amb la tercera pista sobre la taula, aquesta elecció s’ha fet més clara que mai.

Bàrbara Lligadas Muñoz

Quan plou amb intensitat a l’estany de la Murtra

El passat 17 de maig, en el marc de la Fira de Sant Isidre, es va presentar el nou protocol de gestió en cas de pluges intenses a l’estany de la Murtra, una iniciativa clau per protegir aquest espai natural i les zones agrícoles del nostre entorn. L’acte va comptar amb la presència de la consellera Sílvia Paneque, la nostra alcaldessa Olga Morales i l’alcaldessa de Gavà. Aquest esperat protocol és un pas endavant en la gestió sostenible d’un dels nostres espais naturals més valuosos.

L’estany de la Murtra és la via principal de desguàs de les aigües pluvials de tota la conca i té un paper essencial en l’equilibri hidrològic del territori. Aquest espai natural protegit és fonamental per a l’activitat agrícola de Viladecans. Durant els episodis de pluges intenses, l’estany experimenta una pujada significativa del seu nivell d’aigua, la qual cosa pot comportar la inundació de les zones properes.

Aquesta problemàtica s’ha agreujat en els darrers anys a causa dels efectes del canvi climàtic, que ha incrementat la freqüència i intensitat dels episodis de pluges torrencials a la zona mediterrània. La necessitat d’establir un protocol va ser una de les prioritats de la consellera arran de l’últim episodi de la DANA que vam patir el passat novembre.

El famós cargol d’Arquimedes, un enginyós dispositiu que s’utilitza per a l’elevació de l’aigua per damunt de la resclosa, permet reduir de manera significativa els riscos d’inundació en períodes de pluges intenses.

La infraestructura estarà gestionada per la cooperativa de Viladecans, conjuntament amb la de Gavà. D’aquesta manera, les cooperatives seran les encarregades de posar en marxa el sistema en funció de les previsions meteorològiques del moment. Els responsables seguiran les consignes establertes sobre les cotes d’aigua a l’estany, garantint així no només la protecció davant possibles inundacions, sinó també la preservació de l’entorn natural.

Aquest model de gestió compartida representa un exemple de col·laboració entre els pagesos i l’administració pública, posant en valor el coneixement del territori i l’experiència dels agricultors.

La consellera Paneque també va presentar un conjunt més ampli d’actuacions previstes en la planificació hidrològica fins al 2027. Entre aquestes mesures complementàries destaquen les millores a l’estany i la restauració dels seus marges, així com l’adequació del sistema de sanejament del territori.

La inversió total durant els propers dos anys serà de 6,9 milions d’euros. El finançament prové de l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La implementació d’aquest protocol representa un avenç significatiu en la gestió sostenible dels espais naturals del Delta del Llobregat. La combinació d’enginyeria hidràulica tradicional amb sistemes moderns de previsió meteorològica demostra que és possible que convisquin la protecció del medi ambient amb les necessitats de l’activitat econòmica local.

L’estany de la Murtra es converteix així en un exemple de com la col·laboració entre administracions, entitats locals i sector primari pot donar resposta als desafiaments del canvi climàtic, preservant alhora el patrimoni natural i cultural del nostre territori.

Ricard Calle

Festival Internacional de Teatre i animació AL CARRER de Viladecans

 Una marca de la ciutat que ajuda a la construcció d’una identitat compartida.

Com sempre, des de fa 36 edicions, el primer cap de setmana de juliol, a Viladecans ens llancem al carrer per gaudir de les millors propostes d’arts de carrer. Mentre escric aquestes línies som a un parell de dies d’iniciar la 36ª edició del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer de Viladecans, un dels projectes culturals més emblemàtics i significatius de la nostra ciutat. 

El Festival Al Carrer va néixer amb una voluntat més enllà de la de crear un esdeveniment cultural singular, en una ciutat que va iniciar una transformació radical, tant urbanística com social, a principis dels anys 90 del segle passat. La idea va ser utilitzar un projecte cultural per ajudar a trenar la ciutat i dotar-la d’identitat, i això, al llarg dels anys crec, humilment, que ho hem aconseguit amb escreix. La creació d’un teixit de cohesió social i territorial a través de la cultura i la seva manifestació en el Festival Al Carrer és la mostra més clara de la profunditat del projecte, que suposa una acció cívica i de democratització de les arts escèniques de carrer, en el seu espectre més ampli. Com sabeu, tota la programació del festival es fa al carrer i és totalment gratuïta, i cada edició la ciutadania pren els carrers i les places de Viladecans per convertir-los en espais cívics.

L’èxit real del certamen és haver desenvolupat la seva trajectòria de la mà del seu públic, sobretot de la ciutadania de Viladecans, ja que s’ha aconseguit que la gent de Viladecans s’aglutini amb les seves famílies, amistats i companys al voltant d’un Festival per fer-se’l seu i gaudir-lo en plenitud. Crec que aquest esdeveniment representa una mica la idea primigènia de les Festes Majors, aquells espais de trobada festiva que afavorien l’expressió de la identitat col·lectiva de cada municipi, així ens ho van reconèixer als IX premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i que al 2016 ens van atorgar el premi a la millor proposta de cultura popular. Res millor que utilitzar la cultura per unir a la gent, per retrobar-nos, per celebrar la vida i l’arribada de l’estiu.

Tradició i modernitat es fusionen en el nostre festival per oferir les millors propostes de companyies de teatre de carrer de l’Estat espanyol i d’Europa. Les produccions més innovadores i emergents tenen el seu altaveu a Viladecans, que després de 36 edicions s’ha convertit en un referent de les arts de carrer a Espanya i al sud d’Europa. que ha generant una proposta programàtica exigent i totalment professional, on les propostes de companyies i artistes consolidats s’amalgamen amb llenguatges i formacions emergents, amb una cura especial en gèneres com el circ o la dansa contemporània de carrer, que generalment tenen menys projecció de públics. També hi tenim un espai per a les companyies locals, que poden mostrar el seu talent dins la programació del Festival.

Històricament, el Festival Al Carrer de Viladecans ha sigut el punt de trobada per programar espectacles de carrer sobretot de companyies catalanes, de les diferents comunitats autònomes d’Espanya i d’Europa Som un referent per a la presentació de les millors propostes de companyies de carrer, nodrint-nos de les diferents fires i festivals estatals: FiraTàrrega, FiraTrapeci de Reus, Fira Mediterrània de Manresa, Umore Azoka de Leioa, el TAC de Valladolid, Kaldearte de Vitòria, el Festival Bilboko Kalealdia de Bilbao, etc.... També és important l’apartat internacional del Festival, que es nodreix de les millors propostes europees que es produeixen als festivals internacionals com els francesos Chalon dans la Rue, Aurillac, Fest’arts de Libourne, entre d’altres… La nostra voluntat sempre ha estat intentar programar les millors produccions catalanes, estatals i internacionals d’arts de carrer.

Així mateix, el Festival Al Carrer de Viladecans s’ha mostrat especialment actiu en els darrers anys en l’anàlisi i el desenvolupament del sector professional de les arts escèniques de carrer, liderant diversos projectes d’interès estratègic. Per això, organitzem conjuntament amb l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) de la Generalitat de Catalunya, la jornada professional Espai de Carrer. Aquest projecte, que el 2025 ha realitzat la seva onzena edició, s’ha consolidat com l’única jornada exclusivament de contractació d’arts escèniques de carrer, i espai de dinamització econòmica al voltant de les expressions pròpiament de carrer.

També des de fa tres anys desenvolupem un Festival d’arts de carrer en època de Nadal. El Festival AlCarrer Nadal, que va néixer el 2022 per consolidar un espai per a les companyies de carrer en l’època hivernal i per oferir a famílies de la ciutat activitats culturals en èpoques nadalenques.

A més, Viladecans és la seu de la Plataforma Arts de Carrer, associació de festivals, fires, mostres i esdeveniments culturals d’arts de carrer de Catalunya. Actualment ostentem la presidència d’aquesta associació, i des del 2024 també ens hem vinculat amb l’Associació PATEA de professionals de les arts de carrer d’Espanya, concretament en el projecte de suport a la creació escènica de carrer “Escribir para la calle”.

Les arts de carrer són una marca d’identitat de la nostra ciutat. Som un referent dins el sector de la cultura a Catalunya i a la resta de l’Estat i, volem continuar tenint el factor social i comunitari com un element distintiu de la nostra activitat. Afavorir la democratització de la cultura amb l’accés gratuït a projectes culturals de molta qualitat és una eina fonamental, en els temps que vivim, per treballar a favor de la cohesió ciutadana i social i per construir una societat més crítica i més lliure.

Visca les arts de carrer !!!

Xavier Campón Brugada

Primeres passes per a la restauració de la Torre Modolell

   

Les escales que porten a la terrassa de la Torre Modolell
Fotografia: Jaume Lligadas Vendrell

Van haver de passar quaranta anys des de la mort de la Magdalena Modolell i Freixas, el 1915, fins a la resolució definitiva del litigi pel seu testament, gràcies a la qual el palau neogòtic, la Torre Modolell i el seu jardí, que amb Jaume Nogués i Taulet, el seu home, havien encarregat aixecar al reconegut arquitecte Josep Azemar i Pont, passaven a titularitat del poble de Viladecans1. Des d’aquell any 1955, les diferents dependències de l’edifici han tingut usos diversos. El cos central i part més noble de l’habitatge és, encara avui, seu de l’alcaldia; als annexos hi va haver, entre d’altres i segons l’època, el teatre del “Centru”, la fassina, el local de la Falange ‘OJE’ i el Sindicat dels Pagesos i, al pis de sobre, una escola. En general, l’estat de conservació de tot el conjunt no és el que hauria de ser i la degradació ha estat notòria, especialment la dels espais annexos per haver estat molts anys en desús, i del jardí que resta totalment abandonat.

Per això, veure que l’Ajuntament ha posat fil a l’agulla i amb els Fons Next Generation de la Unió Europea ha enllestit, ja fa uns mesos, les obres de la primera fase de restauració de la Torre Modolell, és una molt bona notícia. Tot i que encara no es pot accedir a l’interior dels espais, el que veiem des de l’exterior mostra que pagava la pena recuperar-los. Les voltes de l’antiga fassina llueixen esplèndides i guarden sorpreses com la pica i uns cups que s’han descobert. Quin ús i activitats preveu el consistori en aquest lloc no se sap, però, sens dubte, és un marc prou gran i preciós que ofereix moltes possibilitats. Les escales que van de l’antiga terrassa al jardí, amb els balustres, els guarniments de ferro i les fonts de rocalla tornen a embellir l’espai i haurien de ser el preludi de la recuperació del jardí. 

Les voltes de l’antiga fassina. Fotografia: Jaume Lligadas Vendrell

Estem contents amb el que s’ha fet però encara resta molta feina pendent. Malgrat la voluntat expressada pel consistori, no hi ha cap termini fixat per continuar amb la restauració dels espais propis de la casa palau i, pel que fa al jardí, el gran oblidat, la seva recuperació, que hauria de ser ineludible, no entra en cap previsió, que coneguem. Sense anar més lluny, a Sant Boi de Llobregat podem passejar, al barri vell de la població, pel cuidat jardí de la Torre del Sol, de característiques similars a les del nostre.

Estat actual del jardí de la Torre Modolell.
Fotografia: Jaume Lligadas Vendrell

La voluntat i sensibilitat per part de l’administració local envers el patrimoni comú són indispensables, sinó obligades, perquè tothom puguem gaudir-ne. Esperem que el nostre ajuntament no les negligeixi i faci realitat, més d’hora que tard, la total dignificació i recuperació d’un dels nostres bens més emblemàtics, com són la Torre Modolell i el seu jardí.

         

El jardí de la Torre del Sol, de Sant Boi de Llobregat.
Fotografia: Vicky Herrero García

                                                                                                       

Vicky Herrero Garcia

Grup Tres Torres

 1. Lligadas Vendrell, Jaume. L’herència de Magdalena Modolell. Viladecans: Grup Tres Torres Viladecans, 2011. 

Dos-cents

Fa ja 15 anys que va aparèixer el primer número del Viladecans Punt de Trobada, amb la voluntat de publicar tot allò que tota persona interessada ens volgués fer arribar. Principalment sobre Viladecans, però també sobre altres temes que semblessin oportuns.

I aquí estem, satisfets d’haver arribat al número 200. Satisfets d’haver-hi arribat, i satisfets, també, del notable bon nivell de la revista (o almenys això ens sembla a nosaltres), cosa que demostra, per si algú en tingués dubtes, que a Viladecans hi ha un bon potencial d’iniciativa i també de pensament amb ganes de compartir-lo.

Al llarg d’aquests 200 números, un consell de redacció ha anat vetllant cada mes per la bona marxa de la publicació. Dels que la vam començar en quedem encara una bona colla, i altres s’hi ha anat afegint després, al mateix temps que alguns ho han deixat per motius diversos, Estem satisfets de la feina que anem fent. Els que hi som ara, i estem segurs que també ho estan els que hi ha passat al llarg d’aquests anys. 

Però, evidentment, només amb un consell de redacció no es fa una revista. La revista es fa perquè un ampli nombre de persones hi col·labora, escrivint articles que demanem des de la redacció, o enviant-ne lliurement perquè tenen ganes de comunicar alguna informació o reflexió. Estaria bé poder-se dedicar un dia a comptar quanta gent ha escrit a la revista al llarg d’aquests anys: seria una quantitat molt notable, sens dubte! Doncs molt bé per tots ells.

I finalment, tampoc no podria existir aquesta revista si no hi hagués qui la llegís. Quants lectors té el Viladecans Punt de Trobada? És impossible de saber, evidentment. Però en tot cas, a tots ells, moltes gràcies!

I per acabar, deixeu-nos demanar-vos a tots dues coses. La primera, que us animeu a escriure i enviar-nos els vostres articles. D’una extensió d’entre 600 i 700 paraules com a màxim, i tenint en compte que el dia 8 de cada més es tanca la recepció dels articles i ens posem a maquetar la publicació (llevat de l’agost, que fem vacances). I la segona, que si sabeu de gent que no rep la revista i que li interessaria, envieu-nos la seva adreça electrònica i l’hi enviarem.