Dues veïnes captivades per l’ermita de Sales, decideixen participar per primera vegada en un concurs de pintura ràpida, de la Fundació Espejo.
El grup “Sales es Dibuixa”, reuneix gent que comparteix la passió per l’art. Per la festa major, dues de les seves integrants van participar en el “XVI Concurs de pintura ràpida de Viladecans 2025” per retre homenatge a un dels edificis més antics de Viladecans: l’ermita de Santa Maria de Sales.
Al maig es va crear un gran projecte: “Sales es Dibuixa”, que és un grup creat per fomentar l’art i la cultura des de la pintura i el dibuix. Gràcies a la generositat de la Associació de Veïns del Barri de Sales i el Casal del Barri de Sales que ens van cedir un espai, els veïns ens hi ajuntem a practicar, compartir i descobrir que dibuixar junts també significa veure d’un altra manera tot el que ens envolta.
Amb la Festa Major de Viladecans vam anar mes enllà: s’organitzava el tradicional concurs de pintura ràpida i dues de les integrants del grup ens hi vam presentar.
No es tractava de guanyar, sinó de viure l’experiència, sortir al carrer, posar-te en un racó de la ciutat, agafar-lo i convertir-lo en el protagonista dels nostres quadres.
L’elecció del lloc va ser molt clara: l’ermita de Sales, un edifici que ens representa. Ens va sorprendre molt, perquè és un dels edificis més emblemàtics i antics, un pilar de la història de la nostra ciutat. A més a més, comparteix el nom del nostre barri i el nostre grup. Pintar-la es d’alguna manera homenatjar les arrels de la nostra comunitat.
Dies abans del concurs vam anar a fer esbossos previs. Volíem estudiar l’edifici, la seva arquitectura, l’atmosfera, llums, paisatge i la calma que transmet.
L’experiència va ser enriquidora. Moltes persones ens observaven i s’aturaven a preguntar-nos què fèiem. Nosaltres els responíem, afalagades per l’interès. Vam entendre que pintar en aquell lloc va tenir un efecte imprevist: els qui s’aproximaven a visitar el cementiri trobaven en la nostra pintura un respir, curiositat, i també un somriure. En un espai silenciós amb calma, l’art va canviar el semblant i l’ànim de l’atmosfera.
El dia del concurs va arribar. Teníem tres hores per crear tot el que representava l’ermita, tot el que l’envoltava. Un altra vegada més, es va apropar gent, veïns, curiosos i també els encarregats del cementiri i de l’ermita. En el moment que van obrir l’ermita, vam començar a dubtar: Hem de pintar la porta oberta o tancada? Hi havíem d’afegir la figura de l’home que acompanyava l’ermita en aquell moment? Però el temps corria molt de presa i abans de decidir ja havíem de lliurar els quadres.
A punt de trobada, hi havia obres molt ben fetes i un nivell molt alt entre els participants. Els nostres respectes per a tots ells; plasmar tota la bellesa que representava un lloc en unes poques hores és molt difícil. No vam guanyar, però només l’experiència en si mateixa ja era un premi. Durant unes hores l’ermita va ser la protagonista de les nostres pinzellades, mirades i converses.
Una setmana després sentíem la necessitat de tornar a veure l’ermita, però aquesta vegada per dins. Si per fora ja ens captivava, el silenci i la tranquil·litat que transmet, en entrar vam completar l’experiència. Vam comprendre que no només vam pintar un edifici antic, sinó també segles d’història en poques hores.
Participar en aquell concurs no només era un exercici artístic per sortir de la nostra zona de confort. Va ser un retrobament amb la memòria, la comunitat i el patrimoni que tenim tant a prop i no veiem. Des de “Sales es Dibuixa” seguirem pintant, compartint i aprenent, amb la certesa que l’art no és per guanyar, és per viure i per fer viure allò que sempre està esperant-nos.
Lorena Marez
Fotos @Javi Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada