Els boscos de Viladecans des de la Pineda de Can Guardiola fins al torrent de Sant Climent i sobretot el Puig de Sant Ramon (Montbaig) formen un mosaic fràgil i estimat. Són el pulmó verd que connecta la ciutat amb la natura, però també, són espais vulnerables. El canvi climàtic, l’augment de la sequera, la calor extrema i l’abandonament de la gestió tradicional, han multiplicat el risc d’incendis forestals, i posen en perill les nostres muntanyes. L’incendi del 21 de juliol de 2025, que va cremar unes quatre hectàrees al Mas Ratés - la Roureda, ha esta un avis contundent.
Els Agents Rurals van confirmar que l’incendi va ser provocat per una acció humana. El foc va afectar una pineda de pi blanc amb llentiscle, bruc i estepa, i també roures i alzines. A la zona alta, al voltant del mirador, la vegetació cremada era matollar de romaní i bruc.
Aquest estiu ho hem tornat a comprovar: quan no es cuida el bosc, el foc passa factura. En diverses comunitats s’ha retallat en gestió forestal i l’estalvi s’ha pagat amb milers d’hectàrees de bosc cremades, vides i cases. A Viladecans, en canvi, seguim apostant per prevenir: netejar, mantenir i coordinar. Perquè invertir en gestió forestal no és gastar, és protegir i cuidar.
La prevenció no és una tasca estacional, sinó una feina de tot l’any. El Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals (2021-2026) de Viladecans, estableix les línies d’actuació per reduir el risc de foc a tot el terme municipal. Es treballa en la neteja de franges de protecció al voltant de les urbanitzacions i camins forestals, la millora de punts d’aigua i l’obertura d’accessos per a bombers. Aquests treballs s’han fet de la mà de la ADF Sant Ramon, entitat amb la qual l’Ajuntament col·labora des de fa anys i que exerceix una tasca essencial de vigilància i manteniment.
Durant els mesos de major risc, el dispositiu municipal de vigilància està actiu cada dia: patrulles, observació i comunicació ràpida davant qualsevol columna de fum. Però la prevenció no és només cosa d’estiu com ens recorden els tècnics municipals sinó una feina de tot l’any. Els incendis s’eviten a l’hivern, quan es fa la gestió forestal i es redueix el combustible vegetal.
La gestió forestal és una eina de futur, perquè un bosc sense cuidar és un bosc més vulnerable. A Viladecans apostem per una gestió forestal sostenible, que combina la conservació ambiental amb l’aprofitament responsable dels recursos. Impulsem tallades selectives, podes de seguretat i reforestacions amb espècies autòctones més resistents a la sequera, com l’alzina o el roure. També on és possible promovem el pasturatge controlat amb ramats locals com a forma natural de mantenir el sotabosc net.
Quan veiem cremar un bosc, ho sentim com una cosa de tots, però quan toca gestionar-lo descobrim que gairebé tot el bosc és privat. A Viladecans per poder gestionar de manera conjunta les finques forestals o agroforestals, hem establers acords de custòdia del territori amb els propietaris privats. Aquests acords ens permeten sumar esforços, reduir la fragmentació de la propietat i garantir que el bosc continuï viu i actiu.
La prevenció dels incendis és també una qüestió de cultura cívica. Una burilla, una foguera o una deixalla poden ser l’origen d’un desastre. Sobretot a les festes d’estiu, es reforça la informació a la ciutadania, la vigilància i s’estableixen zones segures per evitar accidents. Paral·lelament, escoles i entitats participen en activitats educatives i jornades de voluntariat ambiental, que connecten els més joves amb la realitat del bosc.
El compromís de Viladecans amb la natura no és només una resposta davant del risc d’incendi, sinó una aposta per un model de territori resilient i sostenible. La gestió forestal és, en definitiva, una eina per mantenir la biodiversitat, conservar el sòl i l’aigua, i garantir que les generacions futures puguin gaudir d’un entorn natural sa i accessible.
Encarni Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada