Al darrer número del Punt de Trobada celebràvem el retorn de la Mamullada, sens dubte un dels actes més esperats de la Festa Major. Un retorn després de la pandèmia i després d’una llarga i angoixant sequera. Per no parlar dels episodis de calor extrema que van creixent any rere any, en què desitjaríem viure en una mamullada constant.
I és que veiem que es van acomplint inexorablement les prediccions més pessimistes sobre les conseqüències, als països mediterranis, del canvi climàtic: termòmetres disparats, incendis descontrolats, pluges desfermades. I no és que siguem pessimistes, és que llegim el diari, perquè ja no són pronòstics, són fets quantificables.
Des de la política, es va optant per prevenir les conseqüències del canvi climàtic: incendis, sequeres, calor. Costa molt més prevenir des de les seves causes. Els plàstics continuen ofegant-nos, la reforma de l’aeroport no és per reduir-ne l’impacte, sinó per incrementar-ne l’ús, el transport públic és lluny de desincentivar l’ús del transport privat. I tants altres exemples.
La prevenció, com millor funciona, més invisible és i corre el risc de ser més infravalorada. Ens costa molt imaginar com anirien les coses sense ella. Però la reclamem angoixadament quan no hi és. Lamentablement en tenim un bon exemple amb la DANA de València: suprimir la Unitat Valenciana d’Emergències va causar molts morts.
Actuar contra el canvi climàtic, mal que ens pesi, condueix a un canvi d’hàbits que ens afecta a tots: en l’alimentació, en el lleure, en la mobilitat, en l’equipament de les nostres llars, i sobretot en la capacitat de fer una política centrada en els projectes per al bé comú i no en la permanent desqualificació. Ens calen sensibilitat, solidaritat, implicació, creativitat, capacitat d’establir vincles en la diversitat, i de discernir les autèntiques prioritats. Potser anar contracorrent. Però és imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada