La Fassina Arbolí, un nou espai patrimonial per a la ciutat

Obres a l’interior de la sala de les Voltes a l’espai de la Fassina Arbolí.

Fotografia de Manuel Luengo Carrasco. Oficina de Patrimoni Cultural –

Ajuntament de Viladecans

Obres a la fassina, actuant sobre el pati, ja descobert, i la sala del

Teatret, en aquells moments també descoberta. Fixeu-vos l’estructura

d’apuntalament de la font de la primera planta. Fotografia de Manuel

Luengo Carrasco. Oficina de Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans

Ja fa uns mesos que es van acabar les obres de restauració de la Fassina Arbolí dins del conjunt arquitectònic de Can Modolell – Casa de la Vila. L’espai que denominem Fassina Arbolí, es el que s’ha conegut amb diverses denominacions al llarg del temps; reculant enrere en els anys aquest local havia estat la seu de la Cooperativa Agrícola de Viladecans, de la Cambra Agrària durant la Transició Democràtica, de la Hermandad de Labradores y Ganaderos durant el Franquisme, i del Sindicat Agrícola de Viladecans durant la II República, entre d’altres denominacions, i està localitzat al carrer de Jaume Abril, núm. 4.

Aquestes obres pretenen ser una primera fase del projecte de restauració integral de Can Modolell – Casa de la Vila, que per la seva amplitud, complexitat i cost econòmic s’han d’abordar necessàriament en diverses fases. La intervenció arquitectònica, de restauració i consolidació, d’aquest espai declarat Bé Cultural d’Interès Local, que ens ha descobert un espai diàfan, ample, d’alt valor arquitectònic, han estat dirigides per l’arquitecta Anna Feu amb el seguiment dels departaments municipals d’Edificació i Obres i de Patrimoni Cultural.

Caldera de l’alambí per a la destil·lació de l’aiguardent. Una

caldera igual es pot veure al museu de la Fassina Balanyà de l’Espluga

de Francolí (Conca de Barberà). Fotografia de Manuel Luengo

Carrasco. Oficina de Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans

La intervenció arquitectònica ha tingut diversos fronts: d’una banda s’ha actuat, a planta baixa, els espais de la fassina, recuperant la sala de les Voltes –datada de mitjan segle XVIII– , descobrint el pati interior que fou cobert amb la reforma neogòtica engegada per la Magdalena Modolell l’any 1892 i actuant sobre una tercera sala que havia estat magatzem d’objectes agrícoles durant la propietat dels Modolell. A la planta primera s’ha fet una gran sala que acollirà les sessions del Ple de l’Ajuntament, l’òrgan representatiu municipal. S’han restaurat les façanes que donen al pati interior així com s’han consolidat totes les parets d’aquest pati. També s’ha actuat sobre l’escala interior, que des de la primera planta accedeix als Jardins de Magdalena Modolell, restaurant l’escala i reposant tots els balustres que aquesta havia perdut amb el passat del temps. Les fonts de rocalla, a la planta primera i a l’escala del jardí, també, han estat restaurades. Finalment, i no menor, s’ha consolidat l’escala principal d’accés a la planta noble de Can Modolell –a l’espera de fer-ne una restauració integral– i s’ha instal·lat un ascensor per facilitar l’accessibilitat a l’edifici.

Fins a l’execució de les obres de restauració, a la planta baixa, tot l’espai estava compartimentat i pintat, fet que impedia observar i gaudir de la seva arquitectura –un magnífic espai amb voltes i columnes de pedra vermella de l’Eramprunyà; alhora que, ja des de Patrimoni Cultural, s’havia detectat l’existència d’una caldera de grans dimensions que devia formar part d’un alambí de destil·lació per a la producció d’aiguardents o altres licors. Com que el pati interior estava cobert –i de difícil accés per les deficiències estructurals de l’edifici– no s’havien reconegut els dos pous, que amb la intervenció arqueològica han quedat al descobert. Un pou que recollia les aigües pluvials de l’edifici i un altre de profunditat notable, fet amb maons circulars que ens permeten treballar la hipòtesi que devia ser un pou per accedir a la mina d’aigua, que molt possiblement passava molt a prop. És conegut que un ramal de l’aigua de la mina que venia del molí –localitzat a l’actual plaça de Salvador Allende–, es desviava cap a can Modolell per a abastir-la d’aigua. Aigua que ja devia ser utilitzada per a la fassina i posteriorment per a l’estany que els Modolell van construir arran de la reforma de l’any 1892.

Les obres van anar acompanyades d’una intervenció arqueològica que va posar al descobert, fonamentalment, l’existència d’aquest dos pous, d’una bassa d’aigua al pati, de diversos elements que ens indiquen que al costat de la caldera de l’alambí, hi va haver diversos alambins més petits i la descoberta de tres cups de grans dimensions, a la tercera sala, on es trepitjava el raïm de la verema i decantava el vi fins al seu trasllat a les botes.

Vista de l’escala d’accés als Jardins de Magdalena Modolell una vegada

restaurada. Fotografia de Manuel Luengo Carrasco, Oficina de Patrimoni

Cultural – Ajuntament de Viladecans

A partir dels estudis històrics i arqueològics s’ha pogut determinar que l’edifici de la fassina es va construir a mitjan segle XVIII, i s’hi va instal·lar una activitat artesanal de destil·lació d’aiguardent coincidint amb l’auge que va tenir la vinya i el vi a Catalunya des de mitjan segle XVIII fins a l’arribada de la fil·loxera en el darrer terç del segle XIX. Aquest increment del conreu de la vinya, es va donar sobretot a partir de quan els comerciants catalans van poder exportar directament a les colònies americanes en quedar Catalunya annexionada a la corona castellana a partir de la desfeta del 1714. Els vins i aiguardents, que inicialment s’exportaven a diversos països europeus, amb l’obertura del mercat americà, es van expandir cap a les colònies espanyoles del Carib. Aquesta demanda va possibilitar l’increment de les terres conreades de vinya, que es va donar, pràcticament, a tota Catalunya, fet que també va tenir el seu reflex a Viladecans. Com a testimoni de la importància del conreu de la vinya a la nostra ciutat podem assenyalar que només en les botes i botetes que hi havia en els cellers de can Modolell, cap a l’any 1786 hi cabien uns 4.500 litres de vi o que a l’any 1852, abans de les plagues que van assolar les vinyes catalanes, aquestes ocupaven una tercera part del terme municipal, unes 1.070 mujades o, el que es el mateix. unes 535 Ha aproximadament.

Així, l’edifici de la fassina és el testimoni fefaent de la connexió del Viladecans del segle XVIII amb la Catalunya d’aquell temps, amb la construcció d’una petita fàbrica d’aiguardent que se sumaria a les fassines que per tot el territori català s’anirien construint per abastar la demanda del mercat americà. 

Per què Fassina Arbolí? Perquè, molt possiblement, fou Joan Baptista Arbolí, qui entre 1759 i 1786 va construir la fassina, com a propietari que era del conjunt arquitectònic que avui dia denominem Can Modolell – Casa de la Vila. Ens ha semblat que era just recuperar el nom Arbolí per ampliar l’horitzó de totes aquelles persones que van contribuir a enriquir el passat i la història de la nostra ciutat.

Imatge actual de la sala de les Voltes de la Fassina Arbolí, una vegada

restaurat l’edifici. Fotografia de Manuel Luengo Carrasco. Oficina de

Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans

La recuperació arquitectònic de la Fassina Arbolí és un altre element patrimonial d’identitat local que ens vincula al passat agrícola de la nostra població, a les arrels profundes amb el territori i la seva gent, i que posa en valor la importància de la vinya i el vi a la nostra ciutat, des de temps immemorial, però sobretot a mitjans i finals del segle XVIII i a un segle vista del que serà la segona transformació agrícola de la ciutat, amb la irrupció del regadiu, a partir dels pous artesians a les marines de Viladecans. Però aquesta es una altra història. Actualment, des del departament de Patrimoni Cultural s’està treballant en un projecte museogràfic que posi en valor el fet singular de disposar d’un edifici que havia estat dedicat a fassina i vincular-la al creixement econòmic i demogràfic de la Catalunya del segle XVIII. 

Manuel Luengo Carrasco