Un del reptes més importants a què s’enfronta la nostra societat és el de la desigualtat social i la seva conseqüència, la pobresa. La tendència és en augment i les dades del 2026 indiquen un possible repunt de l’índex de pobresa. El preu de la vivenda i el cost de l’alimentació i els serveis són alguns dels elements que porten la societat a aquesta situació. A Viladecans, com a exemple, trobem cada cop més gent demanant o vivint al carrer.
En aquest context, tímides polítiques socials no són capaces d’apaivagar els efectes d’aquest conflicte cronificat. Tímides polítiques, però importants, han estat per exemple aconseguir que s’apugin les jubilacions i pensions a l’índex de preus al consum (IPC) i que han permès garantir en gran part el poder adquisitiu de la nostra població. Les pujades del 2026 han estat amb caràcter general del 2,7% (IPC) per a les pensions contributives i de classes passives, una pujada del 7,07% per a les pensions mínimes, amb màxims de l’11,4% per a les pensions amb cònjuge a càrrec i de viudetat amb càrregues familiars, i l’augment del 11,4% per a pensions no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
També és de destacar un increment molt notable del Salari Mínim Interprofessional. El Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Espanya ha experimentat un augment històric, superant el 65% de l’increment acumulat des de 2018. Ha passat de 735,90 € mensuals (en 14 pagues) el 2018 a 1.221 € el 2026. Aquesta pujada sostinguda ha perseguit dignificar les rendes més baixes i apropar el salari mínim al 60% del salari mitjà.
Aquestes mesures són importants, però insuficients per afrontar aquest tsunami al qual ens enfrontem i que requereix responsabilitats dels polítics a l’hora de marcar prioritats, però també de les ciutadanes i ciutadans quan escullen les seves opcions polítiques. Cal ser ambiciosos i responsables per acabar amb aquesta lacra de la desigualtat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada