Carnestoltes 2026

Som al número de març i, per tant, toca parlar de Carnestoltes. El Punt de Trobada sempre em demana a mi aquest article, ja que un dels molts barrets que tinc reconeguts és el de sumar-me a la bogeria col·lectiva que representa el Carnestoltes per a totes les que el vivim amb intensitat. I, si m’ho permeteu, aquestes línies les escriuré precisament sota aquest barret particular.

Aquest any, com cada any, la rua de Carnestoltes ha estat una gran festa. Un total de 28 grups, que han sumat prop de 1.800 participants, han omplert els carrers de plomes, purpurina i ganes de passar-ho bé.

Enguany, a més, sumo la meva setzena participació a la rua de Carnestoltes de Viladecans. Durant molts anys ho vaig fer dirigint la comissió des de l’AMPA del Col·legi Sant Gabriel. Fa tres anys, però, l’antiga comissió vam fer un pas al costat per deixar les regnes a noves responsables. Tot i això, he continuat participant a la rua, ara des d’una posició molt més còmoda: seguint indicacions i ajudant només en moments puntuals amb tasques concretes.

Malgrat aquest canvi de rol, les hores dedicades a fer els vestits continuen sent incomptables. Sé que per a molta gent això pot semblar una bogeria difícil d’entendre. Per a mi, en canvi, és una manera de desestressar-me de les altres obligacions del dia a dia. Durant aquests mesos espero amb ganes el moment de poder seure tranquil·lament i anar donant forma a la disfressa de l’any.

Pel que fa a la rua, he de dir que aquests darrers anys l’organització ha introduït alguns canvis. Ara és més flexible davant les necessitats de cada comparsa participant. Es va crear una comissió d’entitats participants des d’on es van fer diverses propostes, algunes de les quals l’Ajuntament ha anat incorporant. En positiu, destacaria la possibilitat d’organitzar l’ordre de sortida segons les necessitats de cada grup, una decisió que ha estat un encert.

També ha estat molt positiu obrir la participació a grups d’amics i consolidar els punts inclusius perquè les persones amb discapacitat disposin d’un espai reservat des d’on poder gaudir de la festa amb comoditat.

Dit això, també vull ser crítica amb el sistema de premis. Personalment, no comparteixo del tot com es distribueixen. S’han eliminat les posicions de primer, segon i tercer premi —suposo que amb la voluntat de reduir la competència— i ara hi ha cinc categories: millor disfressa, més sostenible, millor coreografia, més original i accèssit del jurat. La idea podria ser bona si no fos per la diferència econòmica entre els premis. Des d’aquí proposo que, si realment es vol igualar el reconeixement, també s’igualin les quantitats: que totes les comparses premiades rebin la mateixa dotació.

Un altre aspecte que crec que es podria millorar és la informació de què disposa el jurat sobre l’elaboració de les disfresses. Per algunes de les preguntes que em van fer aquell dia, diria que no s’havien llegit els informes que expliquen com s’han confeccionat… Però potser és cosa meva, que a vegades tendeixo a desconfiar… ;-) Espero que no sigui així i que tota la feina i el temps dedicat a preparar aquests informes siguin d’utilitat.

I com cada any, el Carnestoltes es va acomiadar el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i la vetlla del rei Carnestoltes. Aquest cop, però, es va haver de fer al carrer, ja que la sala de Can Xic continua tancada fins que es repari el sostre.

A la processó de comiat no hi van faltar els sermons punxants de sempre. Aquest any, amb protagonisme per a la nova taxa de residus i pels esplèndids acabats del nou barri de Llevant…

En definitiva, un any més, les entitats, la gent més esbojarrada de la ciutat, les plomes i els lluentons hem estat protagonistes d’aquesta festa.

I ja estem esperant, amb curiositat, què ens portarà el 2027.

Llarga vida al Carnestoltes de Viladecans!

Natàlia Morant i Garrido