«La tornaboda» era una fiesta simpática, alegre y jovial que se celebraba allá por los años 1885...1903. Així comença l’article que va escriure per a la revista Brugués de Gavà Maria Eugènia Marrugat Ramon l’any 1960. Ella va ser una de les persones que més va treballar per recuperar i consolidar, als anys 60, aquesta dansa per Gavá.
D’altres persones com Pere Puig Estapé també havia explicat a la revista L’Aramprunyà de Gavà el juny de 1922 com era aquesta festa.
A punta de dia, altre volta’l sac i’l tamborino feia cercavila que despertava als veins… afegits’hi a son pas gents de totes les cases més o menys ben vestits… s’anaven tot ballant cap a la carretera vella per poder guanyar o sia arribar els de Gavá´davant de can Pagés, o ‘ls de Viladecans fins devant de can Sellares… La colla que guanyava esperava a l’altra, i al juntarse, després de breus ceremonies i saludos mes o menys groteschs, ab gran cridoria se saludaven els novensals de les respectives colles i, fent un sol grupo, els que havien perdut els convidaven a anar al seu poble, ahont entraven tots ballant, essent allavors convidats ab fruites, pastes, torrats i mistela o barreja. Després d’aquest refresc, … se dirigien a una gran era, ahont els novensans se disputaven qui espolsava millor, i després, tots els demes, també espolsaven, essent ahont tothom mirava en lluirse.
Aquesta festa apareix al costumari català de Joan Amades, quan fa el recull sobre tradicions del Carnestoltes, publicat als anys 50. Com tota gran celebració hi té una llegenda que comença així:
En època que era senyor de Viladecans el marquès de la Manresana, de des moltes generacions estava en terrible pugna amb el baró d‘Aramprunyà senyor del castell del mateix nom. Després d’haver-se esbatussat i guerrejat moltes vegades, es va escaure un moment que un dels marquesos i un dels barons van tenir prou bon sentit per a creure que no en traurien res de bo de barallar-se i que fora millor fer les paus. Així ho va convenir.
La llegenda continua explicant de quina manera i gràcies a la dansa de la tornaboda els dos nobles van acabar amb les seves disputes.
L’any 1979 l’Agustí Béjar, i un grup d’amics, recuperem la Tornaboda per Viladecans, on encara avui, es balla el diumenge de carnaval. La dansa es balla de la següent manera:
La primera part, a temps de valset, es de moviments lents i nobles que fan pensar en els ballets cortesans. Segueix l’espolsada, amb una melodia més viva de notes més destacades que afavoreix i esperona les puntades de peus dels nois. La tercera part és com un Ball Rodó. Es van formant successivament rotllanes grans I petites, que acaben anb una rapida tornada a la posició inicial del valset per fer amb aquesta música la sortida.
ORDRED’altres persones com Pere Puig Estapé també havia explicat a la revista L’Aramprunyà de Gavà el juny de 1922 com era aquesta festa.
A punta de dia, altre volta’l sac i’l tamborino feia cercavila que despertava als veins… afegits’hi a son pas gents de totes les cases més o menys ben vestits… s’anaven tot ballant cap a la carretera vella per poder guanyar o sia arribar els de Gavá´davant de can Pagés, o ‘ls de Viladecans fins devant de can Sellares… La colla que guanyava esperava a l’altra, i al juntarse, després de breus ceremonies i saludos mes o menys groteschs, ab gran cridoria se saludaven els novensals de les respectives colles i, fent un sol grupo, els que havien perdut els convidaven a anar al seu poble, ahont entraven tots ballant, essent allavors convidats ab fruites, pastes, torrats i mistela o barreja. Després d’aquest refresc, … se dirigien a una gran era, ahont els novensans se disputaven qui espolsava millor, i després, tots els demes, també espolsaven, essent ahont tothom mirava en lluirse.
Aquesta festa apareix al costumari català de Joan Amades, quan fa el recull sobre tradicions del Carnestoltes, publicat als anys 50. Com tota gran celebració hi té una llegenda que comença així:
En època que era senyor de Viladecans el marquès de la Manresana, de des moltes generacions estava en terrible pugna amb el baró d‘Aramprunyà senyor del castell del mateix nom. Després d’haver-se esbatussat i guerrejat moltes vegades, es va escaure un moment que un dels marquesos i un dels barons van tenir prou bon sentit per a creure que no en traurien res de bo de barallar-se i que fora millor fer les paus. Així ho va convenir.
La llegenda continua explicant de quina manera i gràcies a la dansa de la tornaboda els dos nobles van acabar amb les seves disputes.
L’any 1979 l’Agustí Béjar, i un grup d’amics, recuperem la Tornaboda per Viladecans, on encara avui, es balla el diumenge de carnaval. La dansa es balla de la següent manera:
La primera part, a temps de valset, es de moviments lents i nobles que fan pensar en els ballets cortesans. Segueix l’espolsada, amb una melodia més viva de notes més destacades que afavoreix i esperona les puntades de peus dels nois. La tercera part és com un Ball Rodó. Es van formant successivament rotllanes grans I petites, que acaben anb una rapida tornada a la posició inicial del valset per fer amb aquesta música la sortida.
Valset (dues vegades) Espolsada (dues vegades) Rotllana (tres: una de petita, una de gran i una de petita). Valset (dues vegades).
Al voltant de la Tornaboda també existeixen dues obres de teatre, un drama publicat l’any 1950 per Geroni Bruach i una humorada en un acte, escrita en vers, original d’en Julià Carcassó ambientada a Viladecans i estrenada a Gavà l’any 1893. Aquesta humorada, igual que aquest resum, acaba així:
Amb això, ja que així es moda parla al públic al final, creiem que no tindrà a mal de aplaudir LA TORNABODA.
Josep Mumany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada