Pujada a Sant Ramon. 8 de maig
No és la primera vegada que amb les nostres alumnes pugem la muntanya, els agrada, de fet la sortida la trien elles. El grup format per dones i noies vingudes la majoria del Marroc, ja veuen la muntanya com un símbol que les uneix i les fa arrelar a Catalunya.
En començar la caminada m’adono que el calçat del grup en general no és l’adient per a l’excursió, però no dic res, això no serà un problema per arribar-hi; tot i que fa un dia càlid i assolellat, resisteixen com pals de paller amb les seves vestidures llargues, feixugues i els mocadors al cap.
El camí pedregós descarnat per les pluges dels últims dies fa més difícil encara la pujada, les pedres relliscoses sovint ens fan fer tentines per no caure.
Anem pujant, doncs, vorejant el caminet sinuós, mirant i parant-nos davant les plantes i flors que els són més estranyes o bé no coneixen. La primavera ha esclatat. Enguany, per les sovintejades pluges, gaudim d’una natura esplendorosa.
En arribar al cim, visitem l’ermita, expliquem una mica la història del sant i la seva simbologia, gaudim també de les meravelloses vistes, assenyalant els poblets, riu, mar, serralades...unes fotos i busquem una taula per fer un mos, la pujada ens ha obert la gana. Elles porten un munt de menjar, s’han llevat d’hora per cuinar-lo, ens conviden, no pots dir que no, ho has de tastar.
Descansades iniciem la baixada i el retorn a casa. El migdia s’acosta, els fills i filles surten de l’escola i s’ha de fer el dinar.
Sortida al Remolar-Filipines. 20 de maig
Sempre és un petit plaer gaudir d’aquesta reserva natural que ocupa una extensió d’aiguamolls de 173.58 hectàrees dins de la zona protegida per a les aus del Delta del Llobregat, i que els viladecanencs tenim tan a prop nostre. En arribar els vam explicar que la llacuna del Remolar, com tots els aiguamolls que queden en aquesta zona, es troben molt a prop del mar i és per això que la llacuna manté la característica de llacuna salabrosa. La llacuna voltada de canyissars acull una nombrosa fauna: hi podem trobar ocells i també invertebrats aquàtics; per a tots aquests animals el Remolar els serveix d’estació i parada necessària en les migracions entre Europa i Africa.
Fem el circuit observant tota aquella vida que gaudeix d’aquest espai, ànecs, xatracs, esplugabous, fredelugues, gavines... amb algunes espècies amenaçades d’extinció, com per exemple el martinet, el rasclet o el corriol camanegre entre d’altres.
Les nostres alumnes no ho coneixien i per això algunes no paraven de fer fotografíes; els faltaven ulls per poder guardar totes aquelles imatges que no esperaven.
Seguint el sender ens arribem fins a la platja torbada només pel soroll dels avions que s’enlairen. El bosc arriba fins a la sorra, aquest petit tros del litoral poc transitat és preciós, a poc a poc arribem a l’aigua, ens traiem les sabates i ens refresquem. Abans de marxar, però, pugem al mirador: darrere, les muntanyes i Viladecans; davant, el mar; als costats, bosc. A poc a poc et vas adonant que de natura en tenim, i que cal cuidar-la, protegir-la i, per què no, com en aquest moment fer una respiració profunda i gaudir-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada