No fa gaire, un conegut programa de televisió intentava, amb més o menys èxit, ensenyar com era la vida en una masia catalana del segle XIX. A la nostra vila molts dels nostres veïns ens poden explicar en primera persona com es vivia en un d’aquests massos que indubtablement formen part de la història de Viladecans.
Es veritablement difícil passejar per la vila i els seus voltants sense trobar-ne alguna en millor o pitjor estat. Tot i això, en gran part encara conserven, pràcticament, les mateixes estructures amb què foren construïdes a l’edat mitjana, època de la qual daten la majoria.
Tot i que a cadascuna d’elles es podrien arribar a dedicar diferents pàgines amb la seva història, anècdotes, habitants, únicament introduirem una petita descripció d’algunes d’elles. Aquí la teniu.
Can Tries. Situada a la confluència dels termes de Viladecans, Sant Climent i Gavà. La seva història ha estat sempre vinculada a l’ermita de Sant Llorenç, situada molt a prop i que fins i tot va pertànyer a la masia a començaments del segle XIX.
Cal Menut. Coneguda antigament com Torre de la Verdera, està situada en un dels camins que pujen des de Viladecans fins a Sant Ramon. Es pot veure des de diferents llocs de la vila com la Riera de Sant Climent o la mateixa Carretera.
Gairebé a tocar de Cal Menut podem veure la masia de Can Torrens, i que era coneguda com Casa d’en Martí de la Riera.
I finalment Can Simó, una masia encara en ple funcionament, al començament del Camí de les Filipines.
Dintre de la vila podríem destacar entre d’altres Can Ginestar situada a la avinguda Roureda quasi arribant a la Carretera de Sant Climent. Can Xic, actualment en estat de reforma, i que trobem molt a prop de la Biblioteca municipal dins el parc al qual dóna nom. Fet que es repeteix amb la masia de Can Sellarès situada a la frontera amb Gavà.
Fins i tot fent un esforç d’imaginació podriem arribar a veure la masia de Can Palmer de la qual només es conserva la façana principal, que ha acabat sent un element decoratiu més de la escola a a la qual dóna nom.
I, ben al centre de Viladecans, al carrer del Sol, la masia de Ca l’Almirall, magníficament mantinguda.
Ampliant una mica el cercle trobariem el Mas i Molí d’en Tallada que tot i que pertany al terme de Sant Climent, la seva història ha estat molt vinculada a Viladecans degut a la seva proximitat. Té com a particularitat que contenia el molí fariner d’en Tallada que data aproximadament de l’any 1316.
Per acabar, tot i que en tenim menys informació, no hem d’oblidar l’existència d’altres massos com el mas Guardiola, tocant el terme de Gavà, o Can Preses, ja desparegut i que estava situat al costat de la Font del Llorer.
Recordar la història dels masos és, doncs, incidir en un dels aspectes més importants de la memòria més o menys llunyana de la nostra vila.. Encara avui som a temps perquè, en el futur, qui escrigui un article com aquest pugui també veure en millor o pitjor estat les masies i només se n’hagi d’imaginar unes poques.
Potser encara som a temps, fins i tot, de poder fer d’una d’elles un petit museu de la vida als massos de Viladecans. Encara som a temps que els futurs viladecanencs no hagin de veure a la televisió com es vivia en una masia del segle XIX.
Víctor J. Martínez
Es veritablement difícil passejar per la vila i els seus voltants sense trobar-ne alguna en millor o pitjor estat. Tot i això, en gran part encara conserven, pràcticament, les mateixes estructures amb què foren construïdes a l’edat mitjana, època de la qual daten la majoria.
Tot i que a cadascuna d’elles es podrien arribar a dedicar diferents pàgines amb la seva història, anècdotes, habitants, únicament introduirem una petita descripció d’algunes d’elles. Aquí la teniu.
Can Tries. Situada a la confluència dels termes de Viladecans, Sant Climent i Gavà. La seva història ha estat sempre vinculada a l’ermita de Sant Llorenç, situada molt a prop i que fins i tot va pertànyer a la masia a començaments del segle XIX.
Cal Menut. Coneguda antigament com Torre de la Verdera, està situada en un dels camins que pujen des de Viladecans fins a Sant Ramon. Es pot veure des de diferents llocs de la vila com la Riera de Sant Climent o la mateixa Carretera.
Gairebé a tocar de Cal Menut podem veure la masia de Can Torrens, i que era coneguda com Casa d’en Martí de la Riera.
I finalment Can Simó, una masia encara en ple funcionament, al començament del Camí de les Filipines.
Dintre de la vila podríem destacar entre d’altres Can Ginestar situada a la avinguda Roureda quasi arribant a la Carretera de Sant Climent. Can Xic, actualment en estat de reforma, i que trobem molt a prop de la Biblioteca municipal dins el parc al qual dóna nom. Fet que es repeteix amb la masia de Can Sellarès situada a la frontera amb Gavà.
Fins i tot fent un esforç d’imaginació podriem arribar a veure la masia de Can Palmer de la qual només es conserva la façana principal, que ha acabat sent un element decoratiu més de la escola a a la qual dóna nom.
I, ben al centre de Viladecans, al carrer del Sol, la masia de Ca l’Almirall, magníficament mantinguda.
Ampliant una mica el cercle trobariem el Mas i Molí d’en Tallada que tot i que pertany al terme de Sant Climent, la seva història ha estat molt vinculada a Viladecans degut a la seva proximitat. Té com a particularitat que contenia el molí fariner d’en Tallada que data aproximadament de l’any 1316.
Per acabar, tot i que en tenim menys informació, no hem d’oblidar l’existència d’altres massos com el mas Guardiola, tocant el terme de Gavà, o Can Preses, ja desparegut i que estava situat al costat de la Font del Llorer.
Recordar la història dels masos és, doncs, incidir en un dels aspectes més importants de la memòria més o menys llunyana de la nostra vila.. Encara avui som a temps perquè, en el futur, qui escrigui un article com aquest pugui també veure en millor o pitjor estat les masies i només se n’hagi d’imaginar unes poques.
Potser encara som a temps, fins i tot, de poder fer d’una d’elles un petit museu de la vida als massos de Viladecans. Encara som a temps que els futurs viladecanencs no hagin de veure a la televisió com es vivia en una masia del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada