dimarts, 19 d’abril del 2011

Afters, no, gràcies!


Controls policials, brutícia i altres, han estat els rastres d’una activitat polèmica relacionada amb l’oci nocturn, els afters. Des de fa uns anys tots aquells que hem passat a prop de la zona industrial o a diversos punts de les carreteres de sortida de la nostra població, hem pogut observar part de les conseqüències d’haver patit a la nostra població aquest tipus d’activitat. Però no tan sols era una visió directa dels ciutadans de Viladecans, també la nostra ciutat s’havia convertit en una referència fins més enllà de les fronteres de Catalunya. Hem pogut veure com en imatges televisives, en les quals es tractava aquesta polèmica activitat, sortien joves vinguts de Tarragona i més lluny a gaudir d’aquests establiments.
Però, què ens han aportat o aporten aquestes activitats al nostre municipi? En positiu, jo no ho podria dir, el que sí que he pogut veure i llegir són les conseqüències negatives que hi ha hagut durant bastant temps. Només una petita mostra era veure l’estat d’aquelles persones que agafaven el tren alguns dissabtes o diumenges als voltants de les nou o les deu del matí. No eren imatges que crec que ningú volguéssim per a un fill nostre.
Si és cert que els afters no tenen la culpa del comportament de la gent que hi acudeix, amb el seu horari sí que apunten a com poden sortir alguns dels joves que porten tota la nit “de garito en garito”.
Això, no vol dir un no rotund de la meva part a l’oci nocturn, però sí un qüestionament a aquest tipus d’activitat.
Després d’una important lluita de l’Ajuntament amb aquests establiments, fa uns mesos va sortir una nova llei d’espectacles, que donava la potestat als ajuntaments de permetre l’obertura o no dels afters. L’Ajuntament de Viladecans, crec jo que en una decisió d’allò més encertada, ha decidit tancar aquest tipus d’establiments a la nostra ciutat. Crec, així mateix, que el consistori amb aquesta decisió estarà recolzat per la majoria de la ciutadania perquè no sigui a Viladecans on s’ofereixi un tipus d’oci per als nostres joves que no em sembla que sigui el més adient.
Miguel de la Rubia

1 comentari:

Osselin ha dit...

Encara recordo les trifulques de fa 40 anys al ball al costat de la riera de Sant Climent. Li deien "El nido de los Retales" perque estava fet amb pedaços de plaxa i fustes. Llavors hi havia ganivetades...Eren altres temps però les coses no canvien, de brètols i maleducats sempre n'hi haurà.