Aquesta curiosa expressió, “fer el pit”, la vaig sentir per primer cop el dia que va començar la legislatura al Congrés dels Diputats, i la diputada Carolina Bescansa hi va portar el seu fill i l’hi va donar de mamar. És una expressió curiosa, perquè em sembla que no s’utilitza habitualment enlloc, i certament no està recollida als diccionaris, que assenyalen que la forma de dir-ho és “donar el pit”.
Però no és gens estrany que en català algú digui “fer el pit” en comptes de “donar el pit”. Els catalans ho fem tot: fem benzina, fem el Puigmal... I moltes de les expressions que en castellà es formen amb el verb donar (per exemple: “dar un beso”, “dar clase”, “dar una vuelta”, “dar un paso”), en català es formen amb el verb fer: “fer un petó”, “fer classe”, “fer un volt”, “fer un pas”. O sigui que aquesta expressió segueix perfectament la manera de funcionar de la nostra llengua, encara que no estigui recollida a cap diccionari.
Com a contrast, recordo també haver sentit més d’un cop l’expressió “donar una passa”. Això és, certament, incorrecte. En català, sempre, els passos i les passes es fan, no es donen. I hi ha gent que, per exemple, en frases com aquesta es preocupa d’utilitzar la paraula “passa” creient que és més catalana que “pas”, i en canvi no s’adona que està caient en el castellanisme d’utilitzar “donar” en comptes de “fer”. Cal tenir clar que “pas” és una paraula perfectament catalana, i té un sentit més ampli que “passa”. “Passa”, en efecte, té un sentit més restringit, ja que s’utilitza més aviat per comptar:“d’aquí fins allà hi ha cinquanta passes”, “cada passa que feia el meu avi, era gairebé com el doble d’una de meva”...
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada