Bergen és la segona ciutat de Noruega, situada a la costa de l’Atlàntic. Té una població similar a la dels municipis de la plana del Delta, uns 250.000 habitants (uns 390.000 habitants si contem la seva àrea metropolitana).
En el seu centre urbà, en ple casc antic, hi destaquen una línia de cases molt maques, de colors diversos, que estan declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Són unes cases que individualment no tenen el valor que tenen col·lectivament, ja que són el darrer vestigi arquitectònic d’un barri mariner, el de Bryggen, que va desaparèixer en successius incendis per una banda, i per la construcció d’edificis més moderns i funcionals per una altra. Aquestes cases actualment alberguen comerços diversos: cafès, botigues de souvenirs, boutiques de roba.... El conjunt ha esdevingut una de les imatges icòniques de la ciutat, i una de les més freqüentades pels locals i els turistes, ja que es troba al costat del mercat del peix, el producte estrella local de la regió.
El ple de l’ajuntament de Viladecans va decidir el passat gener, per unanimitat, i va reiterar en el ple de febrer, preservar les cases situades al llarg de la C245 (entre cal Tomacaire i l’antic cinema Moderno), com a testimoni arquitectònic de la Viladecans de fa més de 100 anys. Són cases afectades per expropiació i enderrocament pel PGM del 1975, i que per primera vegada en el planejament de la zona, a petició de l’equip de govern a la Generalitat, es demana preservar-les. La majoria d’aquestes cases, contemplades individualment no tenen un valor arquitectònic significatiu (tret d’alguna excepció puntual), però si que en podria tenir el conjunt. Com passa amb les cases de Bergen.
Les cases de Bergen fan goig, en bona part perquè davant seu no hi passa cap carretera. Hi tenen un passeig de vianants, a tocar del mar, amb un ampli espai públic per a passejar, asseure’s a les terrasses dels bars i granges que alberguen aquestes cases, per acostar-se a l’adjacent mercat del peix i gaudir dels productes locals, cuinats allà mateix... una delícia tot plegat!
A Viladecans, en el debat que s’ha generat al voltant de la preservació de les cases de la C245, no he sentit a ningú, a excepció del govern local format per PSC i ICV-EUiA, parlar del projecte que realment farà que aquestes cases puguin lluir, i que de ben segur farà que la ciutadania de Viladecans, en especial la que viu al casc antic, guanyin en qualitat de vida: l’ampliació de la plaça de la Vila i la conversió en zona exclusiva de vianants del tram de la C245 entre la plaça de la Vila i la casa de cal Tomacaire, aproximadament. I és una llàstima que això hagi passat per alt, o no li hagin donat la importància que té, la resta de grups polítics i als defensors convençuts del patrimoni arquitectònic viladecanenc, ja que les cases de la carretera, com les de Bergen, lluiran en un entorn menys agressiu que l’actual; a més a més, de la mateixa manera que l’entorn de les cases és segurament el més valorat per la ciutadania de Bergen, la futura zona de vianants que defineix el projecte de reforma del polígon centre ho serà per als viladecanencs i viladecanenques, els quals podran tenir un nou mercat, més gran i dinàmic, on també podrem trobar els nostres productes locals, frescos, i gaudint-los tot asseguts contemplant amb tranquil·litat aquestes cases, on ara mateix hi domina la contaminació i el soroll del trànsit.
Jordi Mazon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada