Hi ha una casa a Lanzarote que està sola davant del mar. He anat a veure-la perquè un dia em van explicar que era preciosa, i és cert. No compta amb un únic color, sinó que és blava, groga, vermella i blanca. I no per això arriba a ser cridanera. Al contrari, és senyorívola, de línies elegants, ni massa gran ni massa petita, amb una teulada clara d’aires xinesos i uns grans finestrals blaus que gairebé no permeten l’existència de les seves vistoses parets.
Només l’envolta el cel, la sorra groguenca de la petita platja, les pedres i roques volcàniques i el mar. I una mica més lluny, l’acompanya un bosc frondós de palmeres. Des d’aqueix bosc la miro i no em sembla trista, només buida. Fa un dia perfecte, sense núvols, i el sol il·lumina la casa com un diamant reflectit en els seus vidres.
Segueixo mirant-la i, de sobte, percebo un lleu moviment a la cortina de blonda que cobreix la porta de la balconada. Algú m’està mirant. I no té por de fer-ho. No s’oculta de pressa i deixa anar la cortina com ànima que es crema al seu contacte. M’observa fixament, com una invitació a apropar-me.
Ho faig. M’apropo, ja estic davant de la porta principal i, just abans de trucar al timbre, una anciana m’acull amb un dolç somriure:
– És estrany que algú vingui a aquest paratge solitari... Vols una tassa de te?
No puc dir-li que no. És una oportunitat estupenda per visitar per dins la casa especial. La dona es fa a un costat perquè jo passi. Entro i, tot just trepitjo el vestíbul, el terra es va esvanint als meus peus a mesura que avanço. Miro enrere, i l’anciana ja no hi és. Miro al meu voltant i tan sols veig el buit. La meva estranyesa augmenta amb el pas dels minuts, tanco els ulls per intentar comprendre i, quan torno a obrir-los, ja no hi ha casa, no hi ha anciana, i només quedo jo a prop de la vora. Les onades m’amanyaguen i la brisa m’acarona. Tornar a adormir-me és el que vull ara, per tornar a entrar a la casa de la teulada xinesa, les parets de colors i les grans finestres del color del cel.
Patrícia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada