Viladecans ja no vota socialista?

 En Comú Podem i Ciutadans han guanyat les tres últimes eleccions.

Es trenca l’hegemonia del PSC iniciada el 1982, que només havia amenaçat CiU el 2010.

Des que les primeres eleccions democràtiques van mostrar l’existència d’un cinturó roig en què les forces d’esquerres dominaven clarament, Viladecans es va convertir  en una ciutat en què el Partit dels Socialistes es mostrava imbatible; tant els afins com els adversaris hem tingut la sensació que la base electoral socialista a Viladecans els assegurava prou vots com per ser sempre els vencedors.

Dues històriques i antigues victòries del PSUC (municipals de 1979 amb l’alcalde Masgrau i catalanes de 1980) van precedir la llarguíssima hegemonia socialista: des de les eleccions de Felipe González de 1982 fins a les municipals de maig de 2015 van guanyar a Viladecans en 34 eleccions consecutives  (15 d’ells superant el 50 per cent del vots). Es diu ràpid: 33 anys d’hegemonia, amb els seus punts àlgids en el 67,7% de Felipe “por el cambio” (1982) i els 19.376 vots per Zapatero el 2004 (després de l’11-M). Els altres partits anaven alternant-se en la segona posició, sempre a molta distància; qui més s’hi va acostar va ser la Convergència d’Artur Mas quan derrota el tripartit l’any 2010 (7.127 vots de CiU a Viladecans, a només 118 del PSC).

Però la substitució de la vella política per la nova política ha arribat també a Viladecans. Les municipals de maig de 2015 donaven la tercera victòria consecutiva a Carles Ruiz, però entraven quatre formacions noves a l’Ajuntament. 

El caràcter plebiscitari de les eleccions catalanes de setembre passat van mostrar una concentració del vot unionista en Ciutadans, que s’erigia en força guanyadora a Viladecans, amb 2.386 vots més que el PSC; era la primera derrota socialista des de 1980.

Però la victòria de Ciutadans va ser excepcional (C’s  ja ha perdut la meitat dels vots); en les eleccions generals de 2015 i la seva repetició el passat 26-J els viladecanencs han donat el seu vot a En Comú Podem, una opció situada més a l’esquerra que aglutina Podemos, Barcelona en Comú i la sempre present Iniciativa per Catalunya. Dels 11.580 vots dels comuns el desembre passat (una xifra que només havia assolit el PSC anteriorment), es van perdre 1.335 vots al juny, deixant en qüestió la solidesa de la coalició d’Ada Colau.

El futur està per escriure. ¿Mantindrà el PSC el domini de l’Ajuntament, que té des de 1983, gràcies a la seva gestió, o li passarà factura la investigació judicial en curs? ¿Es consolidarà En Comú Podem  com a força guanyadora, més enllà d’unes eleccions generals? ¿Pot tornar a recollir Ciutadans el vot espanyolista i ser alternativa a nivell local? ¿On està el límit del vot independentista, en els 8.374 vots de Junts per Sí i les CUP el 27-S?

Vots en totes les eleccions a Viladecans

Una cosa sembla segura: les victòries aclaparadores, del 67,6% (PSC 1982), no tornaran.

Carles Lozano

Podeu ampliar les dades a www.historiaelectoral.com/mviladecans.html