La nit del 26-J em vaig quedar perplex, d’una banda, i emprenyat, d’una altra. Sobretot pels resultats del meu entorn, urbà i polític. Miro de col·laborar amb la gent que porta el procés de regeneració del moviment veïnal del districte madrileny de ‘La Araganzuela’. N’admiro tant la generositat com la joventut. Des d’una òptica política, són de “Unidos – Podemos”, adjectiu i verb que m’estimulen. Quan, l’esmentada nit del 26-J, me’ls vaig trobar desfets, moltes i molts plorant, no vaig poder dormir prou bé. I l’endemà els enviava una carta. (Per si a algú li interessa, la trobareu a la pàgina següent). Els venia a dir: “¿I esteu fotuts perquè només -¡!- tenim 71 diputats? Jo, que a la meva vida política, havia treballat en un Parlament on els meus mai no eren més de deu, i això que compto els ‘jefes’, que sempre estaven fora de l’hemicicle per poder conspirar radiofònicament... Els recomanava que llegissin deu articles de la Constitució: del 70 al 80. Veurien les moltes coses que pot fer un grup, i més tan ben peixat com aquest, sense haver de travessar les fronteres tan arnades de la dita Carta Magna.
Per dins, però, vivia amb l’angúnia generada per un seguit d’articles de la revista ‘Carrer 140’, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, sobre les ‘desigualtats’. Qui ocupa un càrrec públic ha de jurar o prometre complir i fer complir la... Constitució i/o l’Estatut. Voldria poder fer ús d’un polígraf solvent per detectar qui, de veritat, s’havia llegit aquests textos, quan afirmava (i jurava, o prometia) que els faria complir. ¿Per què no clavem, amb lletres grans, a la porta de totes les institucions públiques l’article 14 de la tan ‘elogiada’ Constitució que diu:
“Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social”.
¿No tindria sentit instal·lar, al costat i a la porta esmentada, un equip d’advocats i d’informadors solvents que poguessin rebre les queixes sobre els incompliments, que puguin haver patit, pel que fa aquest article? ¿No seria aquest el gran homenatge a la Constitució que totes i tots, diputades i diputats electes, juraran (o prometran) que ho faran tot per fer-la efectiva? ¿No hi podríem afegir, per fidelitat constitucional, l’article 47?
“Article 47. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret...
No tindria sentit instal·lar, al costat de la porta, un col·lectiu de juristes que pugui ‘encausar?’ els poders públics, si comproven que no han estat diligents en l’acompliment d’aquest mandat parlamentari?
No insisteixo. Però sí que dic que, com la perspectiva és que no hi haurà govern de majoria absoluta, les diputades i els diputats que ara passen a representar-nos, de lleó a lleó, al Congrés dels Diputats ens hauran de dir com defensen els nostres drets... ep!, sempre en nom de la Constitució, que tan poc valoren els nostres representants polítics quan obliden allò que diu l’article 1.2: ‘La sobirania nacional resideix en el poble...”
Ignasi Riera (Madrid)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada