La vida ens envolta, amb la tossuderia del resistir és vèncer que va fer famosa Negrín amb més voluntat que encert. Obedients a les Sagrades Escriptures hem crescut i ens hem multiplicat, hem dominat les aus del cel, els peixos del mar i els éssers que s’arrosseguen per la terra, hem sotmès les verdes pastures i els arbres, degradats aquests a una única funció, fer-nos ombra, rebaixades aquelles a decorar els carrers durs i ressecs com una catifa rapada addicta als aspersors. A les ciutats som els reis de la creació i on hi havia un prat, una arbreda o un descampat per on saltaven els esquirols, picotejaven els pardals o niaven les caderneres, ara hi som nosaltres. Hem arribat per quedar-nos mentre el cos aguanti, amb els nostres pisos, els nostres cotxes, els nostres animals exòtics que hem comprat a la botiga de la cantonada, el nostre asfalt, les nostres voreres, els nostres plàstics, els nostres papers, les nostres fàbriques, els nostres grans magatzems on tenim el món a l’abast de la nostra mà i les verdures tallades dins de bosses de plàstic, a punt per menjar.
Aquesta bella fotografia, no deixa de ser una imatge trista. La civilització que abans compartia el seu espai amb la natura, on la infància era un territori on es vivia en companyia de sargantanes, peixos, granotes, ocells, nius, arbres fruiters i papallones, ara ha agafat al·lèrgia al pol·len i somia viure en una smart city asèptica com un quiròfan, on el mòbil és la llàntia d’Aladí. Els pardals que abans fugien davant la nostra presència ara han de fer cua i agitar les ales per menjar de la nostra mà. Sempre hem tingut un especial plaer en el fet que els ocells s’alimentin en la nostra mà. El dubte està en si estendre la mà és un detall de solidaritat de donar de menjar a qui no té o una mostra d’autoritat, perquè quan creix la fam augmenta la dependència.
Donem una oportunitat a l’esperança. Aquesta mà alçada cap al cel podria ser un gest d’humilitat, perdoneu que no sabem el que fem, un gest d’hospitalitat per trobar un nou equilibri entre nosaltres, el pa que mengem i els éssers vius que ens envolten. Un nou pacte entre la ciutat i la biodiversitat.
Fotografia: Jaume Muns
Text: José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada