divendres, 15 de juny del 2018

La sentència de la Manada

El 7 de juliol de 2016, durant les festes de San Fermín, una jove de 18 anys denunciava que havia estat violada per cinc homes. Ells mateixos es feien dir “la Manada” a whatsapp. Ella es trobava asseguda  a un banc i ells la  van acompanyar al seu cotxe. En un moment donat, la van agafar  pel braç i la van obligar a entrar en un portal. En un passadís sense sortida, els cinc homes la van obligar a realitzar diferents actes sexuals. A  l’escrit de la fiscalia es descriuen les diferents violacions que va patir la jove, a qui, a més,  li van robar el mòbil.

La sentència del tribunal de l’Audiència de Navarra va dictaminar que va ser  abús i no agressió sexual, perquè la violació com a agressió sexual exigeix  una penetració no consentida, però acompanyada per la violència i la intimidació, i el tribunal va considerar que no hi havia ni violència ni intimidació en la situació d’una noia de 18 anys sola enfront de cincs tios com armaris en un portal en plena nit, com per vèncer  la  voluntat  de la noia i  obligar-la a fer actes contra la seva voluntat.  

La sentència és “un gravíssim precedent que exposa encara més a les dones” i evidencia que “encara queda molt per fer al nostre país en la defensa dels drets fonamentals de les dones, en la protecció de la seva  integritat i en la batalla contra la violència que moltes dones estan patint i davant la qual es troben indefenses”.

 Aquesta sentència és una mostra evident de la doble moral amb què es jutgen els casos de violència contra les dones. Aquesta sentència, més que de la restricció de la pròpia llei, és un  producte de la interpretació masclista que fan del codi penal alguns jutges, en considerar que hi poden haver agressions sexuals d’homes contra dones sense que aquesta doni el  consentiment, sense violència i intimidació. No hem d’oblidar, que el conveni d’Istambul contra la violència masclista d’aplicació a la UE té com a referent la llei Zapatero i la del Parlament de Catalunya. 

Si no hi ha consentiment hi ha violència, les dones ho tenim clar. No compartim en absolut els arguments que pretenen justificar legalment que en aquesta acció no ha existit violència ni intimidació cap a la víctima, ni que s’absolgui els cinc homes d’un delicte d’agressió sexual i molt menys que un dels magistrats de la Secció Segona de l’Audiència de Navarra s’hagi permès emetre un vot particular per defensar l’absolució fins i tot del delicte d’abús sexual. De la mateixa manera la sentència mostra l’orientació patriarcal i manca de perspectiva de gènere amb què alguns membres de la Judicatura d’aquest país continuen enjudiciant els delictes contra les dones, i no passi res, que res no es mogui. És inacceptable que una dona sigui víctima dues vegades, quan  la violen i quan la jutgen, i que se li exigeixi un plus de patiment com a agredida com tampoc se se li pot exigir que mori per demostrar que es resisteix davant d’una agressió sexual.

Les dones hem sortit al carrer i  hem dit prou  impunitat per als violadors, prou dels jutges que fan una interpretació masclista de la llei i hem demanat que s’incorpori la perspectiva de gènere a un Codi Penal  que no protegeix de forma efectiva les dones de les violacions ni de les múltiples expressions de violència a què s’han d’enfrontar.

Encarna Garcia