dijous, 15 de novembre del 2018

Cal una altra manera de fer política

Constatàvem des de la redacció del Punt de Trobada certa mandra davant del munt d’eleccions que ens venen al damunt. Per què? Perquè fa temps que en l’àmbit polític, a tots els nivells, s’arrossega una manera de fer política esgotadora, poc motivadora i que no ajuda en absolut a una bona convivència ni contribueix a resoldre els problemes. Ben al contrari. Esdevé un pèssim model que, amb el suport de molts mitjans de comunicació i de les xarxes socials, normalitza actituds que torpedinen la línia de flotació del vaixell comú en què tots naveguem i tendeix a simplificar i a amagar qüestions de fons que afecten molt seriosament el present de moltes persones i el futur de tots plegats. ¿Cal convertir la discrepància en continuada desqualificació personal? ¿Cal abusar de les emocions? ¿Cal mentir de forma continuada per crear un relat propi? ¿Cal buscar sempre la màxima discordància, per marcar “paquet” (bé, en diuen perfil propi)? ¿Cal arrogar-se les coses positives i deixar al govern/oposició les coses negatives? ¿Cal atribuir-se com a pròpies les coses que s’han assolit amb l’esforç de gent molt variada? ¿Cal crear i difondre estereotips? ¿Cal substituir la pedagogia sobre la complexitat de les qüestions comunes pel populisme més absolut? ¿Cal aquest excés d’estratègia i aquest menyspreu a la democràcia interna d’alguns partits que convida a pensar que si tracten així els seus militants, com tractaran als qui no ho són?

La contenció, l’amabilitat (que no s’ha de confondre amb feblesa), la recerca d’allò que uneix, el respecte als fets i a les persones, hauria de guiar tota intervenció política, que també hauria de prioritzar les qüestions més importants per a tots i no les que convenen més a les estratègies partidistes: el canvi climàtic, la qüestió energètica, la migració forçada, la vulnerabilitat de molts, l’opacitat de la indústria armamentística, el traspàs del poder de la política a l’economia, l’enfonsament de l’Estat del Benestar, la fam en el món, la precarietat laboral, el dèficit democràtic… Molta feina. Amb menys testosterona i més empatia, la faríem millor.