un cadàver d’or

Alleugerida. Amb un pes menys a sobre. Lliure. Agraïda als qui l’han ajudada en tot moment. Sense ràbia. Sense deure res a un miserable -l’home que un dia la va estimar-, surt del banc amb una hipoteca a més de vint anys sota el braç. Des d’ara ha de tornar, euro a euro, tot el que ha demanat per pagar-li a ell la meitat del pis que compartien en una altra vida i que no haguessin pogut pagar si no fos pels pares d’ella. 

La gràcia és que res de tot això no li importa gens: ha fet el que havia de fer, se sent tranquil·la, amb la feina enllestida i, a més, ja pot posar tota la distància, la definitiva, amb aquell que un dia, fins i tot, li va fer un fill. Ni tan sols aquest nexe ja no existeix. Tant ella com el fill estan decebuts d’haver confiat un dia en aquell home que abans formava part de la seva família.

Diuen que més val saber amb qui pots comptar que no saber-ho. La dona ja té clar des de fa temps de qui no es pot refiar mai més. I el fill, igual. De fet, gairebé ja no els fa mal pensar que és del tot fora de les seves vides. Malgrat tots els detalls que han tingut amb ell al llarg dels anys –ell també els ha tingut, siguem justos, encara que, amb la seva actitud de menyspreu, superioritat i imposició, els ha anat anul·lant tots de mica en mica–, ara i per sempre ha esdevingut un desconegut, un foraster que ja no hi cap en les seves ànimes i no té lloc en els seus cors.

Sí, és veritat, ara ell és com el rei Mides, que tot el que tocava es convertia en or. Però, igual que el personatge de la mitologia grega, el que, en principi, sembla un do serà en un futur no gaire llunyà un regal enverinat. Quan l’home deixi enrere l’efervescència d’haver rebut molts diners i les canes pintin els seus cabells més del que ja els pinten avui, recordarà que una dona i el seu fill ja no el necessiten, que l’ambició i els diners no escalfen més que una abraçada i que les seves vides continuen sense ell. 

Mides va poder tornar enrere i desfer el malefici. En canvi, l’home d’aquesta història no tindrà tanta sort. Dia rere dia, tindrà més números per formar part de les despulles més riques del cementiri, per ser tot un cadàver d’or.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com