Per a mi, és bastant difícil expressar aquest moment. Encara que aquest episodi no fos del tot tan imprevisible com podríem desitjar (hi ha hagut ja diverses amenaces com el SARS o la grip aviar), sí que costa assumir la magnitud de les conseqüències tant de pèrdues humanes com del dany a l’economia. La globalització capitalista, en part ens amenaça amb riscos sanitaris, però també climàtics i per què no dir-ho, socials.
Estem en un moment històric de grans avenços tant tecnològics com sanitaris. En canvi, aquests avenços no tan sols no es tradueixen en solucions als reptes climàtics, socials o com hem vist en aquest episodi, sanitaris.
Mentrestant, mentre la situació econòmica dels països del primer món és bastant solvent, la situació dels serveis públics i de l‘estat del benestar estan molt en entredit. Aquesta pugna entre humanitat o barbàrie, es reflecteix en la dicotomia solidaritat enfront del guany econòmic. Veiem que les grans patronals i els governs neoliberals aposten per la supressió o minimització d’impostos o cotitzacions socials, qüestió que fan inviables qualsevol solució a la pobresa o la consolidació i dignificació dels serveis públics.
A més, com a element afegit a aquesta crisis, veiem la insolidaritat dels països europeus més rics que, en el moment actual, el que fan és posar en qüestió aquest model d’Unió Europea més preocupada per ser un gran mercat econòmic que una Europa Social.
A nivell informatiu observem la gran quantitat de notícies falses que han corregut per les xarxes socials contaminant com un altre virus la realitat i dimensió del problema i les solucions escollides pel Govern de l’Estat. Sembla que l‘oposició política, en comptes d’estar en la mateixa trinxera, s’estigui dedicant a confrontar-se per obtenir rèdits electorals. En una situació com l’actual de la qual no se’n té experiència, és normal que les decisions siguin difícils.
Ara estem patint un drama sanitari per falta de mitjans, i sí, és cert que la imprevisibilitat ha pogut ocasionar part del desastre sanitari, però també és cert que la privatització del serveis sanitaris en comunitats governades per la dreta, han ajudat molt a causar aquest desastre.
Més tard o més d’hora, sortirem d’aquesta crisis sanitària i, més enllà, de la crisis econòmica que ens amenaça. Per guanyar aquest repte, no val que cadascú miri pels seus interessos, hem de «remar tots en la mateixa direcció» i posar cadascú de la nostra part per sortir aviat d’aquesta situació tan complicada.
També, i aprofitant que li hem vist «les orelles al llop», haurem de reflexionar, tots plegats, si el model de societat que estem construint serveix per fer front als reptes que ens planteja el futur. Aquesta vegada ha estat un virus però l’amenaça d’una catàstrofe climàtica o de la pobresa mundial, no són certament insignificants.
Hem d’estar preparats com a societat, com a país i, com no, com una Europa forta, unida i solidària.
Ens hi juguem anar cap a una societat més humanitzada o directament a l‘abisme, nosaltres escollim.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada