Enguany, sense adonar-se’n, el món sencer segueix la tradició cristiana de la Quaresma i la Pasqua.
La Quaresma és un període de preparació de quaranta dies abans de la Pasqua. Un temps de reflexió i penitència per a l’arribada de la Resurrecció de Jesucrist en el cristianisme. Habitualment es practica una quarantena de dejuni i abstinència. La Pasqua de Resurrecció significa el pas de la mort a la vida. Enguany, els cristians del món celebren aquest moment de alliberament i felicitat el diumenge 12 d’abril.
Europa, amb les seves arrels cristianes, viu la seva particular Quaresma de Confinament pel virus del Covid-19. Un temps de quarantena sanitària forçada on l’abstinència de sortir de casa i la falta de contacte social són obligats per llei. Algunes persones dediquen part del seu temps de confinament a la reflexió sobre el sentit de la vida i l’amor a la seva família. Vivim però, una Quaresma amb por al contagi i angoixa permanent perquè podem arribar a morir.
Qui ens ho anava a dir –fa uns mesos– quan celebràvem feliços el Nadal que –en breu– ens arribaria la nostra Passió Sanitària en busca d’una nova Pasqua d’Alliberament.
Espanya, per necessitat sanitària, fa una Quaresma estricta per superar el Covid-19 i no col·lapsar el sistema sanitari. Vivim il·lusionats amb la Pasqua Sanitària que podria arribar el diumenge 12 d’abril, coincidint amb la Pasqua de Resurrecció Cristiana. Quines paradoxes té la vida, el regne d’Espanya podria passar el diumenge de Pasqua de la seva Quaresma de Confinament a la Pasqua d’Alliberament. Somiem, esperem i desitgem que puguem sortir al carrer a passejar, amb la distància de seguretat, en família.
Tanmateix, aquesta experiència de vida ens hagi ensenyat que la humanitat és fràgil i petita. Que un minúscul virus pot “posar en jaque” a tot el planeta.
Siguem feliços també en els moments difícils! I, com deia Mahatma Gandhi, “perdre la paciència és perdre la batalla”
David Sánchez Pacheco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada