Estem vivint una situació extraordinàriament complexa i difícil, que tots mirem de passar tan bé com sabem i actuant de la manera més cívica possible. Ningú no té ni idea de quin ritme seguirà tot plegat, ni quan ens podrem alliberar d’aquest drama que ens ha caigut a sobre. Però quan això passi, estaria bé que la situació ens hagi ajudat a reflexionar i a treure’n algunes conclusions sobre la nostra manera personal i col·lectiva d’actuar. Aquí n’assenyalem tres, en el camp de l’actuació col·lectiva
La primera, prendre’ns més seriosament la importància de la sanitat pública. Hem vist com les retallades dels últims anys impedien disposar de tots els mitjans d’actuació davant la pandèmia que haurien estat necessaris. Hem d’exigir, doncs, que la sanitat de tots estigui cada cop més ben dotada, sense cap pas enrere.
La segona, ser més conscients que hi ha molta i molta gent que viu en precari: que no té el necessari per viure, que té feines totalment insegures, que viu en pisos minúsculs, que ha posat petits negocis que davant d’una ventada com aquesta se’n van a l’aigua... Cal fer molt més sòlids els sistemes de protecció socials perquè realment protegeixin tothom, i més davant la crisi econòmica que ens vindrà.
I la tercera, decidir, ja, fer d’Europa un espai realment comunitari, que tingui com a objectiu el benestar dels seus ciutadans i no la tranquil·litat dels més poderosos. Hem vist la incapacitat de la Unió Europea per articular una resposta davant la situació que vivim, perquè resulta que cada estat el que busca és el seu interès. Això ha de canviar ja, perquè si no la Unió acabarà no tenint sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada