dimecres, 15 de juliol del 2020

El virus abans del virus o la síndrome de Cassandra

Aquests dies de confinament m’he animat a escoltar un munt de conferències del youtube. I m’he adonat amb estupefacció que el tema d’aquest paràsit impertinent, agosarat i mortal per a tantes persones i tantes economies, era una qüestió profetitzada i anunciada com a risc una vegada i una altra. Que els precedents són molt recents i que també autors de renom (com Harari o Mendonça) en parlen a llibres que jo havia llegit sense parar cap atenció sobre el tema. Videos i llibres m’han fet pensar en la profetessa Cassandra, una filla del rei troià Príam, que estava condemnada a predir sempre la veritat i a que ningú no la cregués mai. La mitologia grega en sabia molt de la vida, ja es veu, i de la nostra capacitat d’escoltar poc o gens. La tropa no hem estat prou atents al tema i no hem sabut valorar el risc, però em sorprèn que la sanitat pública amb els indicis que hi ha arribat a haver, l’afrontessin tant en calces, encara que, en el primer dels videos que us recomano, ja observareu que hi ha un excessiu optimisme sobre la capacitat del sistema sanitari per fer front a una epidèmia com la que patim. Es constaten, però, les retallades en el sistema i en la recerca (30%!). I la diferència entre els virus de rics (Occident) i els virus de pobres (Àfrica).

En tot cas, per si teniu curiositat, us deixo amb l’enllaç de dues conferències que m’han semblat particularment interessants.

Una, organitzada per la Fundación Juan March, sobre els virus. Es va fer el 2015 arran dels brots d’Évola i portava el títol de Los virus del nuevo milenio, amb Luis Enjuanes i José Ramon Arribas.

L’altra, és una provocadora i suggerent conferència de Juan Luis Arsuaga, per a l’Associació de Parkinson de Burgos, també del 2015, en la qual planteja l’afectació per virus no com una malaltia, sinó com una lluita, glups, d’espècies.

Mercè Solé