Ets el meu preferit, el to de la meva vida, un dels primaris al costat dels teus companys. També secundari, però no pas per a mi. El protagonista del meu còmode i bonic vestit de flors. Fred i poètic, arrel de cianosi i cianur. De l’heràldic atzur, eres verd o un matís del blau per als japonesos de fa dos segles. A la paleta del meu pare eres lapislàtzuli d’en Marco Polo, blau de Prússia, marí, celeste, cobalt, elèctric. A la mà de la meva mare eres safir; a la meva, l’aiguamarina en el dit anular després d’acabar el batxillerat: una recompensa que sempre serà record.
Per als meus companys de professió i per a mi, entre impremtes i impressores, tu, cian, ets un dels reis. Als feliços i prodigiosos anys vuitanta els ordinadors van abandonar el color únic i vam poder veure pantalles que ja no eren verdes. I no t’ho creuràs, però hi ha persones que no et perceben, són cegues a tu.
No hi ha data exacta de quan vas sorgir. Representes tranquil·litat i estàs associat amb la infinitat i el que és diví. El ressò del teu nom travessa els segles. Se sap que la paraula que et designa ve de l’àrab lazward, que anomenava el lapislàtzuli del pare, una pedra preciosa molt costosa de color blavós. Aquest vocable es va formar a partir del llatí lapis (pedra) i lazuli, genitiu del llatí medieval lazulum, evolucionat a la seva vegada de l’àrab clàssic lāzaward, i aquest de laāvard o lažvard, el nom persa de la joia, que ve del sànscrit rājāvarta, ‘rinxol de rei’. En llatí medieval existeix també la paraula azurium i, d’ella, atzur.
Ets mar, ets cel, ets escut del meu sant irlandès, i antigues cases d’armes de reis de França et deien blau rei. Ets romàntic, tirant a verd, ets turquesa, vens d’ultramar, ets acer, ets el color de les muntanyes d’Islàndia. Ets reflex dels ulls de la meva jove, que es tornen verds, grisos, bruns, segons la llum, i són el mirall estimat on es mira cada dia el meu fill. On també em miro jo.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada