Durant l’inici del confinament, la davallada d’activitat laboral i disposar de temps lliure em van permetre participar de forma molt activa en la campanya catalana i estatal de #Regularitzacióxtotes que demana la regularització de totes les persones migrants en situació irregular que es troben a l’Estat espanyol.
De les primeres i més bàsiques reclamacions dintre d’aquesta campanya és el dret dels ciutadans i l‘obligació dels Ajuntaments a empadronar tothom que viu als pobles i ciutats, donat que constitueix el primer pas per a la regularització administrativa de les persones migrades, així com també un requisit imprescindible per l’exercici de drets tan bàsics com l’assistència sanitària, l’accés a l’escolarització i les ajudes de serveis socials.
El 2 de maig es va publicar al BOE la Resolució de 29 d’abril per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal. A la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Viladecans del 13 de maig se’n feien càrrec. Ja existien resolucions anteriors amb directrius clares als ajuntaments sobre aquest tema, però aquesta última reforçava les anteriors, recordant que és obligació legal dels ajuntaments recollir al padró, com a eina estadística reflex de la realitat, TOTES les veïnes del municipi, independentment de la seva situació administrativa o jurídica en relació a la vivenda que habiten.
Com a regidora d’ERC Viladecans a l’Ajuntament de Viladecans, vaig reunir-me amb les responsables de govern i els vaig fer arribar les següents incongruències que, en relació al padró, contenia el web municipal:
Es limita la documentació d’identificació del sol·licitant a DNI, NIE i passaport. La resolució de 2 de maig admet la identificació amb nombrosa documentació, incloent-hi fotocòpies, com la cèdula d’inscripció, el títol de viatge, la sol·licitud de protecció internacional, etc.
Per acreditar l’adreça de residència s’admet només escriptura de propietat, rebut d’IBI, contracte de lloguer o rebut de subministrament. No es preveu l’empadronament mitjançant mitjans extraordinaris d’acreditació del domicili, ni la possibilitat d’empadronament sense domicili fix per a persones sense llar o que viuen a infravivendes.
Constava com a no procedent el silenci administratiu. Aquesta informació era del tot incorrecta i no ajustada a dret, ja que el silenci administratiu en el tràmit d’alta del padró és positiu. Per sort, ja han rectificat aquesta errada.
Sobta veure una web municipal tan deficient pel que fa a la transparència i voluntat de servir a tota la ciutadania en un consistori de gairebé 70.000 habitants, un pressupost anual de 67,2M € i 37 anys d’experiència continuada a govern per part del PSC Viladecans. Ara bé, les responsables de l’Ajuntament, en una actitud a la qual ja ens tenen acostumades d’orgull i satisfacció, em van assegurar que a Viladecans no es deixava a ningú sense padró i que els serveis socials de la ciutat eren d’enveja.
Moltes vegades la vida t’il·lustra millor que les paraules. Unes setmanes més tard vaig conèixer personalment un mínim de quatre persones que viuen en barraques a la nostra ciutat, sense empadronar ni atenció per part de Serveis Socials. Em vaig encarregar personalment que la regidora del PSC del districte anotés el telèfon d’un d’ells perquè el poguessin contactar els professionals de serveis socials. D’això fa ja més d’un mes i encara esperen la trucada…
En definitiva, un tràmit tan senzill i a la vegada tan important hauria de ser la bandera impecable de qualsevol Ajuntament que de veritat no volgués deixar ningú enrere en la multicrisi en la que entrem arrel del COVID19. Però no pateixin, els estarem vigilant per assegurar-nos que no s’obliden de ningú.
Judit Moreno Alonso
juditmalonso@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada