Sembla una broma de mal gust que quan encara no ens hem tret de sobre la Covid19 i en plena emergència climàtica es torni a plantejar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Segurament la necessitat de recuperar l’economia és un dels motius pels quals s’està pressionant les administracions i s’està venent la moto a l’opinió pública, però crec que és un caramel molt i molt enverinat.
Concentracions urbanes i desplaçaments innecessaris
En primer lloc perquè un dels motius pels quals ens hem fet tan vulnerables a les epidèmies són les concentracions urbanes i els desplaçaments continus per tot el món. El sistema econòmic i l’escalfament global contribueixen sens dubte a les grans aglomeracions, perquè la inclemència del clima va tornant erms grans territoris i l’escassetat d’aigua es va estenent, cosa que força primer desplaçaments i després grans moviments migratoris. D’altra banda, el baix cost econòmic dels vols -l’altíssim preu ecològic no es té en compte- afavoreix rutes turístiques i desplaçaments banals. Conec professors i estudiants d’universitats italianes amb residència habitual a Catalunya que s’hi desplacen habitualment un cop o dos per setmana per anar a classe. No els costa més car que l’AVE. Reduir desplaçaments innecessaris hauria de ser un objectiu general. I evitar l’escalfament global, també. Altrament ben aviat la Covid19 serà substituïda per una altra pandèmia.
Malgrat els compromisos formals, la realitat s’encamina al sobreescalfament global
En segon lloc, perquè segons diuen els experts (ho va comentar Salvador Samitier, cap de l’oficina contra el canvi climàtic de la Generalitat, a la primera reunió de la Taula d’emergència climàtica de Viladecans) avancem a tota velocitat cap a l’opció més pessimista de l’escalfament global. Es considera que superar l’1,5 graus d’escalfament aboca cap a un desastre ecològic. Si no frenem, podria ser que a finals de segle haguéssim arribat als 4 graus. Viladecans ha adoptat formalment el compromís de reduir un 40 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle per l’any 2030. Però tot aquest esforç pot resultar ridícul si s’incrementa l’activitat a l’aeroport del Prat.
L’economia només es recupera de debò si les condicions de treball són dignes
La creació d’ocupació pot ser clarament un motor de recuperació econòmica. Però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera. L’economia també es recuperarà si la precarietat de la reforma laboral desapareix, si els salaris són dignes, si hi ha voluntat d’acabar amb l’economia submergida, si s’evita que gran part de la població immigrada hagi de treballar fora de la legalitat. I de llocs de treball per crear se me n’acudeixen molts: en l’atenció de les persones, en la sanitat, en els serveis socials, en l’educació... Una economia que viu en part dels serveis creats per les administracions públiques, sí, però convé recordar que no és que tots ens hàgim fet més pobres, sinó que ha crescut la desigualtat social. Per tant la reforma fiscal i la lluita contra el frau són imprescindibles perquè allà on s’acumula la riquesa es redistribueixi.
Catalunya també necessita un equilibri en el territori i un millor transport públic
Tampoc a casa nostra ens vam escapar de construir infraestructures que s’han mostrat inútils. Jo no dubto que sigui una bona cosa connectar l’aeroport del Prat amb destinacions intercontinentals, però potser es pot repensar i redistribuir el trànsit aeri aprofitant els altres aeroports de què disposem, infrautilitzats, i promovent tant com sigui possible un trànsit aeri més sostenible. Que per això fa falta millorar l’estructura ferroviària? Sens dubte. D’això a Viladecans en sabem molt, començant per rodalies.
Preservar l’espai natural del Delta
Un punt que ens afecta ben de prop. Segurament anys enrere la preservació de la Ricarda i del Remolar haguessin encapçalat aquest article. En qualsevol cas no ens podem permetre la pèrdua d’uns espais naturals sobre els quals s’ha produït un abandó notable fins al punt que al febrer passat la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció a Espanya per la desprotecció del Delta. Si el preserven de forma activa, gestionant i dotant de recursos l’equilibri entre l’espai natural i la zona agrària, que de cap manera poden estar oposats, ja serà per nota.
Sense postureigs polítics, si us plau
El nostre alcalde és el president de la xarxa de governs locals per la biodiversitat, una organització d’abast espanyol. I els nostres grups municipals van signar per unanimitat encara no fa un any una resolució contra l’ampliació de l’aeroport. Però tot i això, segons els mitjans de comunicació, sembla que Carles Ruiz flirteja amb l’ampliació de l’aeroport i es mostra disposat a negociar. Voleu dir que no invoquem sant Jordi mentre donem sucosos llonguets al drac? Per lluitar contra el canvi climàtic cal determinació, unitat, bona informació i prou imaginació com per crear alternatives a allò que se’ns ven com a única sortida. Amb el simple postureig no anem enlloc.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada