A les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 14 de febrer, Vox va obtenir un 7,69 per cent dels vots i 11 diputats. A Viladecans, el percentatge va ser força més alt i va arribar fins a l’11,16 per cent.
Sens dubte, Vox, l’extrema dreta, és una amenaça per a tots plegats. És tràgic que un 7,68 per cent dels votants catalans, i un 11,16 per cent dels viladecanencs, donin suport a una gent que té la bronca, l’odi i el menyspreu de l’altre com a actituds bàsiques davant la vida, i que defensa el liberalisme més immisericorde, refusa qualsevol política mínimament acollidora envers els immigrants i refugiats, es nega a acceptar determinats drets que s’han anat obrint pas entre nosaltres en realitats com l’homosexualitat i l’avortament, no vol saber res de la violència contra les dones, i promou un estil de govern totalitari, ben embolicat, això sí, amb la bandera d’Espanya.
Entre els votants d’aquesta gent, n’hi ha una part que ho són per raons ideològiques, és a dir, per sentiments identitaris, o supremacistes, o visceralment retrògrads. Però una altra part, i per això creix el vot cap a ells, els vota perquè se sent maltractada per la societat, amb un futur fosc, i sense experimentar que els governants es preocupin ni poc ni molt de la seva sort. Aleshores, aquests sectors socials se senten seduïts per aquells que asseguren que tenen solucions clares i precises a tots els problemes, i que a més els resoldran per la via ràpida.
Davant d’això, hi ha una cosa bàsica a fer, que no serà la solució, sens dubte, però que com a mínim li farà més difícil a l’extrema dreta vendre la seva moto. Es tracta, simplement, que els nostres governs i els nostres partits propugnin de veritat, tant en els seus discursos com en els seus programes, unes societats més igualitàries i un món més igualitari. I que a més, ho sàpiguen comunicar, perquè els missatges de l’extrema dreta, adreçats bàsicament als baixos instints, sempre calen més fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada