Estat de conservació a Catalunya: En perill crític. Té el cap i l'esquena grisos, la cua i les ales són negres i la part inferior blanc rosat. Els individus adults llueixen un antifaç negre que s'amplia sobre el pic. Un bec de punta ganxuda els permet de capturar els insectes grossos dels quals s'alimenta. Es distribueix sobretot per l’est d’Europa i per les estepes asiàtiques. És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. La llarga migració que fa dos cops a l'any, la pèrdua de l’hàbitat de nidificació o l'ús excessiu de plaguicides serien algunes de les causes de la disminució de l'espècie.
Es considera el vertebrat més amenaçat de la Península Ibèrica.
Eio Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada