dimarts, 15 de juny del 2021

Davant una nova etapa política

Amb les eleccions del passat 14 de febrer i la constitució del nou govern de la Generalitat, comença a Catalunya una nova etapa política. Amb aquest motiu, hem demanat les seves impressions sobre el moment actual als diversos partits polítics. Aquí teniu les respostes que hem rebut, col·locades per l’ordre del nombre de vots rebuts a les eleccions.

L’alternativa és el progrés de Catalunya

Els propers mesos seran fonamentals per al futur de Catalunya, després dels més de quatre mesos perduts llastimosament en disputes estèrils pels dos partits perdedors de les eleccions del 14 de febrer. ERC i Junts van quedar per darrere de l’opció que clarament va guanyar –el Partit dels Socialistes de Catalunya de Salvador Illa–, però junts han sumat més suports parlamentaris i, per això, poden governar amb una legitimitat que no es discuteix.

Ara bé, el que sí que es pot posar en dubte és la coherència que pugui tenir un govern dispar i fins i tot contradictori, format per consellers que es defineixen com a progressistes i d’altres que ja han demostrat el seu conservadorisme i tarannà liberal, i amb el suport de la CUP. ¿Que estiguin units pel seu independentisme servirà perquè prenguin decisions lògiques, que responguin a polítiques encaminades a treure’ns de la crisi econòmica? ¿Remaran tots els consellers, els de dretes i els que es diuen d’esquerres, en la mateixa direcció a l’hora d’afrontar els problemes de gestió? 

Portem deu anys perduts, en els quals s’ha vist clarament que no, que el govern català no ha pres les decisions estratègiques que calia. S’ha perdut la posició avantatjada que durant tants anys havia tingut Catalunya davant altres regions d’Espanya, que competeixen en molts aspectes. Hi ha molts exemples: Extremadura està lluitant amb nosaltres per la instal·lació d’una gran fàbrica de bateries, que significa un impuls important a la mobilitat sostenible, Castella-la Manxa ha estat capaç de crear un gran clúster de les empreses que treballen per al desenvolupament de l’energia generada per l’hidrogen verd, o La Rioja, que està desenvolupant diferents projectes d’innovació transformadora del sector agroalimentari. Catalunya, mentrestant, no sap què fer amb el seu aeroport.

Hem de trencar amb les inèrcies dels governs anteriors que ens han portat a la divisió entre catalans i ser capaços de recuperar posicions de lideratge econòmic. Hi ha molt cansament i, tot i que l’independentisme sigui una via política legítima, no pot ser una piconadora ideològica que ens porti a una divisió total.

El resultat de les eleccions va oferir dues possibilitats de govern: o l’opció progressista, encapçalada pel PSC, o mantenir un govern independentista sense cohesió. Malauradament, s’ha perdut l’oportunitat de tenir un govern d’esquerres, encapçalat per Salvador Illa, que afrontés el futur desenvolupant polítiques progressistes i innovadores. ERC ha optat per la segona possibilitat. Veurem ara quines decisions pot prendre el govern d’ERC i Junts amb el suport obligatori de la CUP, formació que defensa posicions difícilment assimilables pels seus socis. Assistirem, segurament, a contradiccions i disputes que frenaran projectes i disminuiran la competitivitat de Catalunya, com ha passat en els últims anys.

Tot i així, en el Partit dels Socialistes de Catalunya pensem que encara som a temps per afrontar aquest període treballant junts. Estem pel retrobament, en una sola Catalunya que centri les seves aspiracions en la recuperació econòmica i social dels catalans i les catalanes. Volem ajudar i estem actuant en un doble sentit: primer, formant un govern alternatiu, o a l’ombra, per defensar i exposar les nostres polítiques i controlar activament, al mateix temps, el govern de Catalunya en la seva gestió. I en segon lloc, oferint la nostra col·laboració a la Generalitat en aquells assumptes que són estratègics per al país, com l’aeroport, els fons europeus o l’aplicació de polítiques socials que acabin amb les situacions de vulnerabilitat de les persones creades en els darrers anys.

Els propers mesos seran fonamentals per al futur de Catalunya. Els socialistes estem disposats a ajudar, però demanem a canvi que el Govern es preocupi realment pels problemes de les persones i per l’economia. La fi de la pandèmia ha d’obrir un ventall d’oportunitats i el país no pot seguir paralitzat en un mar d’excuses victimistes.

Carles Ruiz Novella



Complim amb Viladecans

Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades en un context de pandèmia, van moure totes les fitxes, i ara cal que tothom es resituï i prengui consciència de quin és el seu lloc al tauler de joc. Ni governs alternatius de cap mena ni continuar centrifugant tensions internes més enllà de les fronteres del propi partit. Cal responsabilitat, el país i la seva gent s’ho mereix. Nosaltres, des d’ERC, tenim clar quina és la nostra funció, la de liderar el país cap a un futur pròsper, just i lliure, encapçalats pel 132è President de la Generalitat, Pere Aragonès. El primer president d’ERC investit a Catalunya des de fa vuitanta anys i el primer en ocupar el càrrec després del retorn de l’exili de Tarradellas. 

I com es concretarà aquest lideratge? Escoltant a tothom, i governant en base a uns ideals republicans i d’esquerres ferms. Per sortir millor que en vam entrar d’aquesta terrible múltiple crisi causada per una pandèmia mundial que ningú va ni imaginar. És imprescindible que apliquem les dures lliçons apreses durant la crisi del 2008, i els aprenentatges de la mala gestió feta per sortir-ne. La recuperació de la crisi del 2008 va ser lenta, agònica, els pobres van sortir més pobres i els rics més rics. 

Per això des d’ERC treballarem de valent per canviar paradigmes i construir una societat que no deixi ningú enrere. Coherents amb la feina que sempre fem allà on podem. Complint amb la nostra paraula donada. Començant pel fet de tenir la lluita contra el canvi climàtic i la feminització de tota la societat com a puntals de la nova acció governamental. Foren una promesa electoral que ja ha esdevingut una realitat orgànica, amb la creació de dues conselleries que tindran aquests objectius com a eix vertebrador de la seva acció política. 

A Viladecans en sabem, de com Esquerra Republicana compleix amb la paraula donada. La històrica demanda d’ampliació de l’hospital ha estat una realitat quan la consellera republicana Alba Vergés ha estat al capdavant del Departament de Salut, el Departament d’Economia va pagar tots els deutes pendents amb l’Ajuntament de Viladecans quan Oriol Junqueras en va assumir el lideratge, i el tan reclamat institut-escola serà una realitat gràcies al compromís del conseller Bargalló encapçalant el Departament d’Educació en representació d’ERC, per posar tres destacats exemples. 

I ara, des del lideratge de la principal institució del país, un dels primers reptes entomats pel MH President Aragonès és el de l’ampliació de l’aeroport del Prat, impulsant una taula institucional per debatre al respecte. Per tant, ERC no ignora els reptes, assumeix la seva responsabilitat i treballa per mirar de trobar la millor solució. 

Nosaltres, des d’ERC Viladecans, som contraris a ampliar la pista i destruir la Ricarda, i tampoc acceptem que es pretengui compensar creant noves zones humides a canvi d’eliminar terrenys del parc agrari. I més tenint en compte que encara no han arreglat allò destruït fa anys i que ningú ha demostrat que calgui ampliar pistes. Perquè abans de seguir destruint el territori, cal plantejar quin model volem i com l’executarem. Per nosaltres, la solució radica en reclamar la gestió pròpia, créixer en vols directes a ciutats d’arreu del món amb activitat econòmica important, construir una xarxa catalana d’aeroports conjuntament amb Reus i Girona i invertint en I+D per tal que no calguin tants quilòmetres de pista per enlairar i aterrar.

És a dir, una nova recepta per a reptes antics. Aquesta serà la filosofia i modus operandi dels qui liderem aquesta nova etapa política que tot just hem encetat.

Bàrbara Lligadas



L’acció de govern que volem dur a terme

Amb la recent formació del govern de coalició ERC-Junts, encetem la XIII Legislatura del Parlament. Unes eleccions celebrades anticipadament per la inhabilitació del President Joaquim Torra en una mostra més d’intervenció dels poders de l’Estat espanyol contra el Parlament i el Govern de Catalunya.

Amb la majoria independentista del Parlament (en escons i vots) volem fer front als reptes de país i donar resposta a la crisi social i econòmica. La nostra presència serà exigent amb el govern espanyol en el reconeixement de l’existència del conflicte polític, de concretar com exercir el dret a l’autodeterminació, definir les condicions d’una amnistia i l’aturada de la repressió, i acceptar una mediació internacional. Objectius per avançar cap a la República Catalana.

L’acord de Govern de Junts amb Esquerra Republicana parteix del reconeixement de la diversitat d’opinions sobre les polítiques públiques i d’estratègia de país que tenim per assolir la independència.

Junts per Catalunya defensarà que les institucions catalanes assumeixin:

Una actitud ferma i activa per contrarestar qualsevol intromissió de l’Estat en les institucions del país o l’autogovern.

Mantenir una actitud de defensa activa dels drets civils.

Desplegar, en coordinació amb el Consell per la República, una acció internacional orientada a aconseguir suports a la independència de Catalunya.

El compromís i el mandat de dissenyar lleis i polítiques que garanteixin els drets socials, l’economia i el progrés del país.

En el marc del govern de coalició, Junts realitzarà una acció de govern per una administració segons els eixos següents:

Benestar, cohesió social i polítiques d’igualtat

Incrementant progressivament el pressupost en educació, per avançar cap a la plena gratuïtat, i en sanitat, tant en recursos com en condicions laborals del personal sanitari.

Millorar l’atenció a persones amb discapacitat o a les víctimes de violència masclista o als col·lectius LGTBI.

Incrementar el nombre d’habitatges protegits i garantir l’accés als subministraments bàsics de les llars vulnerables.

Blindar la immersió lingüística com a eina de cohesió, identitat i convivència.

Economia dinàmica i pròspera en transició

Pla per a la Reactivació Econòmica i la Protecció Social amb fons europeus Next Generation amb atenció dels sectors que, com el turisme i l’automoció, han patit una davallada en les expectatives.

Concertar amb els agents socials i econòmics l’increment del Salari Mínim.

Assolir un sistema impositiu just i aprofundir en la fiscalitat ambiental segons la Unió Europea.

Cohesió territorial: país en xarxa

Finalitzar el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica de molt alta capacitat.

Eliminar els peatges d’autopista per implantar la vinyeta.

Desplegar les lleis de canvi climàtic i transició energètica.

Bon govern i nova governança

Implementar el vot electrònic en el marc de la Llei Electoral de Catalunya.

Consensuar la Llei del Tercer Sector Social que el reconegui com a servei públic.

És una part de l'acció de govern.

Som conscients que la composició del Parlament no ens ho posarà fàcil per la presència de forces contràries a les polítiques de gènere, drets socials, llibertats individuals i nacionals que exposem.

La majoria independentista del Parlament i les entitats de la societat civil hem de considerar aquesta legislatura com a palanca pels objectius d’emancipació nacional.

Segur que tenim visions diferents, però hem de ser capaços d’apropar-nos en els objectius comuns.

Més d’hora que tard hem de tornar a fer referència a l’1 d’octubre del 2017.

Tomàs Caroz


Canviem-ho tot, perquè res no canviï 
Els resultats de les eleccions a la Generalitat han estat clars, el poble de Catalunya ha votat el parlament més progressista de tots els temps i per un govern de caràcter social i d’àmplia majoria d’esquerres. 
Doncs aquesta vegada tampoc no podrà ser. A pesar que la situació d’emergència sanitària i de crisi econòmica ha deixat al descobert l’impacte de les retallades dels governs convergents sobre els sistemes públics de salut, de les residències o l’educació, i en un moment en què és preveu que la recessió econòmica produïda per la Covid enviarà a l’atur milers de treballadors i que s’incrementaran la pobresa, la desigualtat i la vulnerabilitat social, “Esquerra” Republicana, en comptes d’utilitzar els seus vots per fer un govern que posi en el centre de les seves polítiques la igualtat d’oportunitats de les persones, la sanitat i l’educació públiques de qualitat, el dret a l’habitatge, la defensa del medi ambient i la transició ecològica, tanca la porta a un govern de l’esquerra social i pacta amb la dreta catalana de tota la vida. Sí, la dreta hereva del pujolisme i que ens ha governat durant més de quaranta anys. Aquella que sempre ha culpat el govern de l’Estat de la seva pròpia incapacitat política per resoldre els problemes del país, del catalans i les catalanes. Aquella dreta que, per molt que ara s’emboliqui amb l’estelada i s’ompli la boca de república, és la dreta de sempre. Sí, la la primera d’aplicar les polítiques de retallades en sanitat i en educació i de pactar les polítiques neoliberals i privatitzadores amb els governs del PP.
Si amb aquest historial és difícil tenir il·lusió i confiança en aquest govern de la Generalitat, la cosa empitjora davant la història més recent dels governs de desgovern de Puigdemont i Torra, que han pretès tapar totes les seves incapacitats amb la manta del procés i de la independència. 
No n’hem tingut prou, amb el fracàs de la legislatura anterior, que Aragonès ha tornat a pactar amb Junts, tercera força en el parlament i que, a més, gestionarà entre les seves set conselleries, les de Salut, Justícia, Territori i Drets Socials, aproximadament el 70% del pressupost de la Generalitat. Com a mostra, un botó: Han nomenat conseller d’Economia i Hisenda a Jaume Giró, exdirectiu de la Caixa, de Gas Natural i de Petronor. Un personatge d’esquerres de tota la vida. 
No poso en dubte que ERC cregui ser una força d’esquerres, el que dubto és que faci polítiques d’esquerres en el govern de la Generalitat. Dubto que signi una aliança amb la dreta de tota la vida per canviar les polítiques de sempre per unes altres que ajudin a redistribuir la riquesa, a fomentar la igualtat entre les persones, a deixar de ser un país sense habitatge social, sense lloguer social. Continuarem igual perquè per canviar haurien d’haver triat uns companys de viatge i de govern diferents als arquitectes de la desigualtat, com són els seus aliats, Junts. 
Es presenta una legislatura plena de reptes socials, mediambientals i territorials. La gent de Viladecans en Comú no tirem la tovallola i apostem per un govern capaç d’avançar cap a un model econòmic i mediambiental sostenible. Un govern de polítiques valentes en defensa de l’equitat territorial, que blindi el serveis públics i benestar i que no supediti el debat social a la qüestió nacional. I molt ens temem que res de això no serà possible perquè tindrem un govern que farà allò que deia el Gattopardo: “Canviem-
ho tot perquè res no canviï”. 
Encarni Garcia