dimecres, 15 de desembre del 2021

Edatisme i bretxa digital

L’edatisme és el terme que s’utilitza quan s’estereotipa i prejutja a les persones per la seva edat. Aquest terme apareix l’any 1968 utilitzat pel gerontòleg nord-americà Robert N. Butler.

Aquest terme és extens en el seu significat, i es pot aplicar a qualsevol edat, però sovint el relacionem amb les persones més grans. És un altre dels termes que més està sonant darrerament a causa de la crisi pandèmica.

I és que l’edatisme acompanyat de la bretxa digital que ha posat sobre la taula la pandèmia, ha fet accelerar la necessitat d’oferir acompanyament a moltes persones que s’estan desconnectant (mai millor dit) per no tenir competències digitals.

El cas més escandalós, diria, és el de les entitats bancàries. Han aprofitat el context de la pandèmia per retallar en personal i oficines. S’han limitat els horaris d’atenció per finestreta, cobren comissions per realitzar operacions presencials, obligant els clients a fer les operacions pel caixer automàtic o per internet i molts no en saben i altres, tot i saber-ne, prefereixen l’atenció personalitzada a què tenen tot el dret per si els sorgeixen dubtes, per exemple.

El Consell de les Persones Consumidores, òrgan consultiu adscrit a l’Agència Catalana del Consum i que aplega més d’una trentena d’entitats i associacions de defensa dels consumidors a Catalunya, apel·la a les entitats bancàries perquè facilitin atenció presencial durant tot l’horari als clients més vulnerables. Són innumerables les entitats i associacions que estan denunciant aquesta situació arreu del país.

A Viladecans, encara que tenim presència d’oficines d’entitats bancàries, n’hi ha moltes que han tancat, concentrant l’atenció en pocs punts de la ciutat, cosa que encara allarga més les esperes per l’atenció.

El Ple de l’Ajuntament de Viladecans ha recollit un prec d’ERC on s’insta a les entitats bancàries que facilitin una atenció presencial personalitzada als clients durant tot l’horari i en totes les oficines obertes a les persones que ho necessitin, i que facilitin una atenció i un accés més segurs i confortables a aquests col·lectius. Que adaptin els caixers automàtics per fer-los accessibles a totes les persones, d’acord amb la normativa d’accessibilitat, de supressió de barreres arquitectòniques i no-discriminació de les persones amb discapacitats, i des del municipi oferir formació pel que fa al funcionament i l’ús de les plataformes digitals i els caixers automàtics als col·lectius d’especial protecció, com ara la gent gran en els casals d’avis.

Així que si et trobes amb aquesta situació de bretxa digital, busca ajuda al teu casal de referència. Aprofita les formacions i l’acompanyament que des del municipi han acceptat oferir.

Esperem que els responsables d’aquesta situació posin fil a l’agulla i deixin de discriminar es seus clients, els ajudin i els respectin les seves necessitats.

Natàlia Morant