Un dels problemes més greus que pateixen actualment les entitats i associacions de la ciutat es aconseguir garantir el canvi generacional, sobretot, en les juntes de direcció. Cal ser conscient que la tendència demogràfica, a mitjà termini, és l’augment de la l’esperança de vida i el conseqüent procés d’envelliment de la població, la qual cosa ens situa en el marc en què una vellesa més sana i amb noves inquietuds, que no renuncia a sentir-se útil, és qui estarà més disposada a continuar la tasca de dinamització de les entitats socials, culturals i tradicionals. Tot i així, no podem permetre que algunes associacions desapareguin per manca d’aquests relleus generacionals que aportin noves propostes. A més, no podem consentir que aquestes activitats siguin dirigides des de les administracions, cal seguir treballant i fent propostes des de la societat, de manera popular i assembleària, per garantir la pluralitat, la diversitat i la igualtat social, fugint de dogmatismes o d’interessos polítics o econòmics.
No podem parlar d’un únic perfil pel que fa a la definició actual de les persones joves, ens trobem amb un ventall molt divers de realitats que fan complicat analitzar les raons per les quals senten poca motivació a l’hora d’assumir responsabilitats en àmbits socials i tradicionals, però sí que podem analitzar aspectes socials que han canviat en relació a altres generacions anteriors més actives en aquests afers. Per exemple, l’actual desinterès per la política, l’atur i la precarietat laboral, les enormes dificultats d’emancipació i les noves tendències d’oci en xarxa. Tot això fa molt difícil trobar l’encaix entre la participació voluntària i la resta d’activitats quotidianes, com ara el temps dedicat als estudis, la feina (o a buscar-la) i la família.
Malgrat tot es detecta un canvi en els darrers anys. Mentre que en el 2006 el joves preferien les activitats programades que no els impliquessin cap tipus d’organització o responsabilitats, en l’actualitat, el 2021, la percepció és que hi ha menys interès per activitats organitzades a favor d’un tipus d’oci més lliure, espontani i auto-organitzat. Això ens obre una escletxa que hem de saber aprofitar per atraure’ls a aportar noves propostes i a integrar-les en les associacions.
Cal que els joves tinguin una imatge del món associatiu com a part del seu oci i de les seves relacions socials, un espai on puguin desenvolupar les seves inquietuds, solidàries, socials, culturals i tradicionals de manera amena i no com una imposició o una feina afegida sinó com un espai de festa i solidaritat.
Cal que les associacions s’obrin a rebre noves propostes, dotar-se d’eines des d’on poder mostrar, amb molta claredat, el objectius pels quals es van formar i quines tasques desenvolupen. Una bona eina són les normatives internes de funcionament on les persones nouvingudes pugui incorporar-se amb rapidesa a la manera de treballar del grup i se sentin reconegudes. Cal crear espais de comunicació interna i externa, on socis i voluntaris se sentin atesos i valorats i on les seves propostes siguin debatudes i aprovades. Cal democratitzar les entitats, que deixin de ser espais tancats o dogmàtics, abandonar els personalismes i obligar al canvi de junta cada cert temps; cal portar una gestió econòmica impecable i transparent, exigint de les administracions els suports necessaris per garantir la pluralitat sense caure en servilismes. Cal crear nous espais de col·laboració, comunicació amb altres entitats per compartir recursos i inquietuds i fugir de la competitivitat per cercar espais solidaris i de col·laboració mútua.
Com ja he exposat al començament, no existeixen fórmules màgiques, però sí que cal que des de dins de les associacions es treballi per intentar apropar als joves al món associatiu.
Josep Mumany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada